Sóc Escola de Mura. Sóc ZER.

Treballo en una escola petita. Visc en un poble petit, que té una escola força petita. I tot plegat és per elecció. Per decisió. De sempre, quan he cercat feina he cercat quelcom més. Un plus. Alguna cosa que donés un valor afegit a la feina i no perquè cregui que aquesta valgui poc, que no és així ans al contrari, sinó perquè m'agraden els reptes i treballar en un entorn rural n'és un, sobretot per les possibilitats que té. A més d'algunes dificultats. 

Les escoles petites et permeten un contacte més proper amb els infants i les famílies, conèixer la realitat d'aquests de primera mà i interaccionar amb ells. Al final la implicació és molt gran, prou com per sentir-te molt vinculat amb els infants i les famílies, com sentir-te part d'aquestes. 

Els avantatges que té treballar en una escola petita són molt grans, però també té molts desavantatges. Un d'ells podria ser l'isolament. La soledat, perquè en una escola ordinària tens companys que treballen al mateix nivell o cicle, però en una escola rural pot ser que només sigueu dos i que toqueu tots els nivells limitant molt el treball en xarxa.  

Per alleujar aquest aspecte i per donar suport i possibilitats als professionals i als infants, hi ha una estructura superior: La ZER. Una unió d'escoles petites que tenen unes característiques semblants, que són properes i que tenen uns interessos comuns. És una relació simbiòtica. Tothom en treu quelcom de profit i alhora aporta el seu granet de sorra. 

D'una banda en surten beneficiats els infants, que amplien el seu horitzó de relacions i la diversitat de professionals, de l'altra els mestres, que poden compartir experiències, projectes i idees. A més de compartir objectius, també es comparteixen recursos, d'una banda els itinerants, que són els mestres que fan les especialitats en les diferents escoles i de l'altra els materials. I donat el cas, es pot compartir altres mestres si les necessitats ho requereixen.  

En resum, formar part d'una ZER, normalment, equival a formar part d'una xarxa, on tothom dóna i tothom rep, on no és tan important el que es rep o dóna, sinó el sentiment de pertànyer a un grup, a una entitat, perquè pertànyer a una ZER i creure-s'ho, és posar en valor uns principis universals que s'estan perdent avui dia i que són els que ens defineixen com a persones. Solidaritat, confiança, respecte, generositat, tolerància, companyonia, empatia... Uns valors que no cal enumerar o repetir per demostrar que es tenen, sinó que els actes demostren si es tenen o no. Això és ser part d'una ZER. Per això crec i vull creure, perquè són valors que em faig meus o bé així ho intento, que sóc ZER.