L'endemà, ens assabentem que el 50% dels beneficis del port de Barcelona aniran a parar als ports de l'Estat. Per ajudar-los a ser més competitius, diuen.
Fa temps que les autopistes de l'Estat, les que estan al centre de la península, hauran de ser rescatades. Les d'aquí, seguiran sent de pagament, és clar.
I així dia sí i dia també. A tot plegat ho bategen com a Solidaritat i proclamen als quatre vents el seu amor per Catalunya. Actes però, que desmenteixen les paraules dels ministres espanyols. Cada cop que diuen que estimen i admiren Catalunya cal que ens calcem, perquè es prepara un altre saqueig. Ens tracten com a una colònia. Ens buiden de competències, ens insulten i s'emporten les riqueses d'aquí. A sobre, encara s'ofenen i els sorprèn que des d'aquí, l'esperit independentista, pugi i s'enfili. Massa poc i massa que hem esperat.
Avui, revetlla de Sant Joan, dia per expressar desitjos a nivell de Països Catalans, potser és el dia per desitjar -per enèsima vegada- de treure'ns aquesta rèmora de sobre, aquest fre al creixement, aquesta sangonera, aquest llast, aquest roc a la faixa que és Espanya. L'Estat menys efectiu i pràctic d'Europa. Un dels Estats més pomposos, fatxendes i creguts que hi ha, que s'aferra a un gran passat per ocultar les misèries d'avui i les mancances actuals.
A veure si el proper Sant Joan el celebrem independents, lliures i amb altres problemes que no siguin els d'aquest Estat carca, rònec, obtús i arcaic.
Aquest és el meu desig... Un país lliure nacionalment, just socialment i pròsper econòmicament!
Si també és el teu, passa la flama!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada