No ho entenc. No sé com entomar-ho. Em sobta i em sorprèn que una persona sense cap tipus d'alienació mental pugui reconèixer una monarquia. Pugui acceptar que una persona val més que una altra perquè va néixer a tal lloc. És sorprenent. De la mateixa manera em sorprèn que gent que viu al límit de la misèria, ran del precipici, accepti que una mocosa cobri una morterada per ser la filla d'un monarca. També em sorprèn que ningú alci la veu i vegi l'aberració que és mantenir una monarquia, un fet anacrònic, obsolet i que alhora s'alegri perquè aquest personatge polsegós triï pubilla ran de terra. Com si fos un aire de canvis. No ho comprenc. Em sobta. M'indigna.
També m'indigna que no hi hagi un clam unànime en contra de tota la trepa de corruptes que ens governen. Que el cas Bárcenas o Millet no facin saltar caps. Com també que una dona com l'Esperanza pugui fer una infracció de tal magnitud com agredir un agent i que no passi una nit a la garjola. O el fill del ministre de justícia. No ho entenc.
Sembla que en aquest Estat tot és permès, menys pensar. Menys tenir criteri. Perquè si demà s'entronitza un home i se li reten tots els honors només perquè és fill del que netejava armes davant del seu germà, aleshores vol dir que el ministre Wert no ho està fent tan malament. Està aconseguint un Estat d'enzes. De rucs. Incapaços de tenir criteri. De revoltar-se. Perquè una monarquia, avui dia, no hi ha per on agafar-la. És una mostra clara i despectiva del classisme que ens impera, de la separació de rangs. Però no per mèrits propis sinó per qüestions d'espermatozous.
No ho entenc. Potser sóc ruc o bé no acabo de veure-li la volta però avui dia, un personatge que sobresurt dels altres no per ell mateix sinó per estirp, és aberrant. Absurd. Indignant. I després parlaran d'igualtat. Demà serà un dia trist. Un dia en que, com el dia de la marmota, reviurem el mateix que els nostres avantpassats, la imposició d'un personatge perquè sí. Per interessos. Per nassos i els que podien posar més el contrapunt, fent el llepes. Com pot ser que els socialistes avalin una monarquia? No és un contrasentit?
No ho sé, però demà em prendré una cervesa en honor de la república, de la república catalana. Per la igualtat entre les persones. Per la igualtat de drets i deures i d'aquí uns mesos, quan siguem independents -espero- felicitaré el rei de les espanyes si en tinc l'ocasió. Allà ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada