Cròniques marcianes

Cròniques marcianes és un bon llibre que a través de la ficció ens fa plantejar fets d'actualitat. En el llibre, escrit per Ray Bradbury al 1945, es narra la colonització de Mart per part dels humans a través de diversos contes. Tot i que tots els contes tenen com a nexe d'unió el planeta vermell, en general són històries independents on, mercès a l'excusa de la colonització d'un nou planeta, s'aborden els antics i endèmics problemes terrestres.
En el conte "Un camí a través de l'aire" es narra la marxa dels negres americans cap al nou planeta. La història comença amb la llarga processó d'aquests cap als coets i les reaccions dels blancs a aquesta marxa. D'entrada hi ha un deix de burla, mofa i menyspreu cap aquests, a més de sorpresa, però poc a poc, quan veuen que aquests resten ferms en les seves intencions, la mofa es torna en amenaça i coacció, i al final, veient que això tampoc funciona, aleshores es passa a la súplica i a l'intent de convèncer-los mitjançant arguments emocionals per tal que canviïn de parer.
Si bé és una novel·la de ficció, escrita al segle passat, els paral·lelismes que conté amb l'actualitat del poble català és sorprenent. Sobretot el tarannà del personatge principal, un botiguer, que pretén, primer obligar a un noi a quedar-se amb el pretext de que saldi el seu deute, cosa que fa al cap de poc, i aleshores, veient que no se'n sortirà, intenta convèncer-lo de manera més agradosa, però en no sortir-se'n tampoc, al final el maleeix i blasma. Vaja, que si us el llegiu, veureu que aquest botiguer té tots els números per assemblar-se al nostre bon amic Margallo, i els seus companys de botiga, que callen i miren l'escena, semblen els representants de la Unió europea.
L'únic consol és que cada cop queden menys fases d'un guió fa anys escrit, però que malauradament ell, ells, no han llegit i per això no ens estalviarem ni s'estalviaran de viure totes les fases carregoses i pesades de l'argumentari fins a deixar-nos decidir i partir.