Una sacsejada electoral

Aquí a Catalunya molts diuen que han guanyat i llegeixen els resultats en clau pròpia. Uns veuen els resultats com si fossin un bolet que apareix sense tenir en compte l'entorn i que no cal tenir massa en compte, altres com una peça d'un engranatge que fa temps que gira i que determinarà moltes coses, però la realitat és que enguany aquests han estat una bona sacsejada per a tots.
Els partits estatals, que arreu han dominat i acolorit els mapes de vots tot i les franques davallades patides, al nostre país han esdevingut anecdòtics. Perquè Catalunya és el poblat gal de l'Estat. Els irreductibles, ja sigui per qüestions nacionals, ja sigui per matisos socials.
Alguns xiulen i miren cap a un altre costat. S'aferren a qualsevol clau roent per justificar els resultats i no haver d'assumir responsabilitats. Allà ells.
La realitat però, és que Esquerra ha guanyat. Un partit clarament i oberta independentista. Sense matisos. Sense dubtes. A més de tenir un perfil social determinat. Convergència s'ha mantingut. I a més manté i referma l'aposta per la consulta. Ja poden piular intentant desestabilitzar en Mas per anul·lar el procés, però sigui com sigui, Convergència es manté i la seva aposta pel dret a decidir suma vots i no en resta com alguns voldrien i esperaven. Iniciativa pràcticament el mateix però des de l'altra banda de l'espectre social. Un partit que s'ha fet gran.
Ciudadanos ha anat a pescar a les espanyes i ja és lògic. És el seu graner de vots, allà on realment ha de fer feina, barallant-se amb el PP i el PSOE, partits que, encara que no ho reconeixen, estan en franc declivi. Han fet llufa. Només els socialistes espanyols entonen el mea culpa, però aquí, els socialistes catalans, els que queden, s'aferren a la poltrona. També cal dir que la majoria de dirigents socialistes actuals, enzes sense gaire futur excepte dins de l'engranatge servil i callat d'un partit polític o bé en una gran empresa agraïda de serveis, temen sortir al món laboral. Però això se'ls acaba. Balmón, Corbacho, Navarro i la resta de vividors hauran de demostrar una vàlua que em sembla que no tenen, ara que l'electorat ja no vota només sigles i exigeix qualitat.
L'altra sorpresa, Podemos. Possiblement anirà creixent, perquè té un discurs clar i assenyat, de moment. Quan hagi de prendre decisions ho veurem, sembla però una alternativa vàlida a les actuals esquerres espanyoles.