dimarts, 27 de maig de 2014

Som escola!


Podem fer la tàctica de l'estruç o d'en Rajoy. O bé podem amagar el cap sota l'ala i dir que no passarà pas. Que seria massa gros, que no gosarien. Que l'escola no ens la tocaran. Que és massa important i no s'atreviran. Podem enganyar-nos per poder seguir amb el nostre dia a dia rutinari i no sentir-nos, ni que sigui un xic, avergonyits o espantats. Però la veritat és que ara ja no cal llegir entre línies ni deduir tàctiques subtils, la nostra inactivitat va donant el seu fruit i poc a poc, allò que s'havia construït amb consens i cura, ho estan esborrant i aniquilant a cop de tribunal. Un tribunal, deixeu-me recordar, que té un president que milita en el partit governant. Un tribunal a les ordres de dos partits estatals, per definició, contraris a la nació catalana. Bé doncs, com deia. La sentència és ferma i obliga a unes escoles a introduir el castellà com a llengua vehicular sota el criteri pedagògic d'uns jutges i per més befa, en cada cas, només ha calgut una família per imposar el seu criteri per sobre de tota una comunitat. A risc de repetir-me recordaré que al País Valencià es dóna un cas paral·lel, però en aquest cas, sota la demanda de milers de valencians que volen l'ensenyament en valencià i el tribunal ni piula ni dicta sentència. No va amb ells. Són ciutadans de segona perquè no demanen la llengua que mai va ser imposada.
I mentre acotem el cap i callem, segueixen actuant i ataquen tot allò en què se sustenta la llengua. L'escola i com no, TV3. Perquè hi ha una estratègia premeditada per acabar amb aquesta singularitat que és la nació catalana per tal de convertir-la en un entranyable tret folklòric buit i innocu i saben que la llengua, és un dels puntals del nostre país i de retruc un tret identitari.