dimarts, 13 de maig de 2014

Cursa de Calders feta!

El premi de muntanya
Diumenge vàrem fer la cursa de Calders. Per fi. Sí, per fi, perquè després de mesos preparant-ho tot, ja en teníem ganes. Necessitàvem saber si els esforços esmerçats donarien resultat. Si la gent acudiria a la cita i passaríem de llarg els cent corredors. La resposta va ser força bona, molta més gent que els altres anys, superant les previsions que ens vàrem fer i com sempre, tothom va lloar el recorregut. Un recorregut dur, amb moltes pujades i baixades, en un sòl rocós i amb algun tram un xic complicat, però la sensació, en general, fou que és bonic i agraït. Gairebé tot discorre entre corriols, amb un paisatge que canvia sovint, passant de rouredes a boscos de pi, corrent a ran de riu, resseguint la carena o bé a tocar d'edificacions mil·lenàries. Nosaltres ja ho sabem. Alguns es sorprenen dels racons que amaga Calders, però els que l'hem trepitjat, els que l'hem suat, sabem que té llocs preciosos i que només cal descobrir-los.
Ara és el moment d'afluixar la màquina, aturar-se un xic i fer valoració. Celebrar les coses que han anat bé, que en són moltes i les coses que cal millorar, que també n'hi ha força. Perquè malgrat que fa anys que fem la cursa, sempre hi ha algun punt flac. Alguna cosa per millorar i aquestes, a vegades poc transcendents, poden acabar menjant-se la jornada i és important lligar tots els caps.
Avui, uns dies després, encara tenim el sabor agredolç de la cursa a la boca, per tot el que es va fer bé i pel que no i ja pensant en la propera edició, en els retocs que cal fer i allò que cal mantenir, perquè si una cosa és clara, és que la plaça, diumenge, era un formiguer i en general les sensacions varen ser positives i les cares, si bé suades i cansades, eren de força felicitat i agraïment
.