dissabte, 24 de maig de 2014

La cantata

Fa vint-i-cinc anys que es fa la cantata. Un cop el  músic l'ha compost, es fa arribar a les escoles i després, durant el curs, les escoles que vulguin, se la preparen. Cap a final de curs es fa el concert. Com que hi participen moltes escoles, s'han de fer moltes sessions i a molts pobles. A cada sessió hi participen unes deu o dotze escoles, amb un total de gairebé uns tres-cents nens i nens per sessió. Poden ser de cicle mitjà o superior.
A la ZER hi participem cada dos anys. Durant el curs els especialistes de música ensenyen als infants les cançons que cantaran i alhora els moviments que faran. Els mestres tutors, com que les hores d'especialistes són limitades, acaben entomant certes feines, ja sigui repassar les cançons o bé preparar el material que s'usarà per la cantata.
El dia del concert, s'arriba al teatre un parell d'hores abans de l'espectacle i per primer cop, els nens i les nenes assagen les cançons amb els altres nens i nenes de les altres escoles sota la direcció del director. Gairebé un parell d'hores intenses en les que el director instrueix els infants amb tot allò que cal al so d'una orquestra musical.
Enguany la cantata es deia "Rambla llibertat" i vam tenir la sort d'interpretar-la sota l'atenta mirada, tot tocant el piano, del compositor.
Va ser un èxit. Un espectacle amb majúscules. Amb tot allò o més, que es pot esperar d'una activitat de música a l'escola. Els infants al·lucinats. Contents. Agraïts. Motivats. Qui sap si d'aquesta activitat en sortirà algun músic, el que sí que sabem és que la majoria miraran la música d'una manera diferent, amb més sensibilitat, amb més passió, amb molt de respecte i de retruc, qui sap si esdevindran més respectuosos, sensibles i apassionats.  
Aquest èxit, aquesta joia, aquest treball impressionant, és el que el ministre Wert, el feixista espanyolitzador, vol eliminar eliminant la música de les aules, perquè no li interessa que hi hagi nens i nenes sensibles, cultes, oberts i respectuosos, vol xais. Vol enzes que no pensin ni reflexionin, senzillament que acatin i, si pot ser, els votin.
Demà tenim una oportunitat per demostrar quin tipus de ciutadà volem. Demà, quan votem, fem-ho amb el cap, amb llibertat i criteri. Que la por, la mentida o el catastrofisme no ens domini. Encetem demà la Rambla llibertat.