L'altre dia es va fer un debat a Calders. Bé, debat entès com a confrontació d'idees tot discutint, no ben bé; perquè només hi havia la coalició de govern explicant els plans de futur i l'herència rebuda. És cert que hi havia un torn de paraules, potser per això n'hi deien debat, però més que confrontar idees es podria dir que hi va haver una allau d'opinions monocolor, una conferència i com fan els de Convergència sovint, la culpa de tot, la mare dels ous de l'atzucac on ens trobem, el diable escuat, és el tripartit. A Calders però, els d'abans. I no nego que podria ser. Les gràfiques parlen, són clares i demostren un dèficit i uns interessos i uns diners a tornar, és clar. Però a vegades, per fer una truita, cal trencar algun ou i en política potser l'ou és endeutar-se. La discussió vindrà després, si s'ha fet bé a l'hora d'invertir els diners o bé com es tornaran.Però al marge d'això, potser en comptes d'aquesta conferència carregant contra els que hi eren anys enrere, perquè van fer un casal d'avis car o van contractar uns guàrdies municipals o bé es va optar per destinar una subvenció per la compra d'un magatzem per fer-hi habitatge social o fins i tot perquè van invertir en un projecte pioner, com és uns fanals amb temporització per reduir la despesa, podrien haver donat propostes i alhora celebrar aquestes iniciatives i d'altres, perquè amb el temps, els mèrits que s'atribueixen els d'ara, dits i redits arreu, parteixen de l'herència rebuda i a vegades ni tot és tan blanc ni tot és tan negre. Qui sap si amb més fermesa amb el tema de davant de les escoles el dèficit hagués estat menor o bé sense rebaixar certs impostos a certs personatges no estaríem on estem, no ho sé pas. El cert però, és que quan li tens jurada a un antic equip de govern, malgrat entressis al govern de la seva mà, així com a un secretari que es va aviar perquè feia informes negatius de certes decisions preses, tot s'enterboleix i la ràbia ennuvola la visió i aleshores costa reconèixer la tasca ben feta per altres malgrat sigui evident i es resta amb la paraula a la boca i un quequeig trist. Perquè aquells que quan han de parlar tarden més de trenta segons a proferir un mot, es rasquen la barba i miren a l'infinit, o no saben què dir o bé estan pensant una mentida. I aquí ens trobem.
11 comentaris:
Jo no vaig assistir a aquest acte, però veient el cartell que l'anunciava ja vaig pensar que l'únic que tindria de debat en seria el títol....
Anar seguint amb el discurs únic, el pensament únic, sense oposició, sense possibilitat de contradir, sense preguntes, sense rèplica...tal com era aquell gris, caduc i antiquat poble dels anys 60 que enyoren alguns nostàlgics i tal com va la societat:endarrera en comptes d'anar endavant.
No acostumo a llegir blogs si no són d’algú que m’han recomanat persones amb bon criteri i amb la finalitat d’aprendre’n alguna cosa. Però s’ha escaigut que m’han fet arribar avui un text “Per què n’hi diuen debat si és una conferència” i fa uns quants mesos un altre “Està bé passar per l’Ajuntament”, procedents d’aquest blog titulat Finestra oberta, l’autor del qual és en Sergi Pich. En ambdós casos l’autor escriu des de la seva condició de regidor que va ser de l’Ajuntament de Calders des de 2007 al 2011. No m’agrada la polèmica pública ni sóc amant de raons i contra raons, però el càrrec d’alcalde que ara exerceixo m’obliga a contestar algunes coses d’aquest darrer escrit.
En primer lloc, m’estranya que algú que no va ser a la reunió informativa i amb intenció de debat (potser aquest concepte s’ajusti més al que va ser) pugui opinar tant a la lleugera, i fent concrecions ben curioses que fins i tot la majoria dels que hi van ser no gosarien de fer. Tant de bo hi hagués assistit, ell i molta altra gent. Es diu que va ser una conferència; potser caldria parlar amb més precisió: en una conferència sempre es defensa una tesi i s’intenta d’argumentar. Que jo sàpiga hi va haver una part molt àmplia que va ser informativa i que la vaig exposar jo mateix: vaig parlar de la creació del govern unitari, de la situació econòmica de l’Ajuntament quan vam entrar el nou equip (de la qual en vaig repartir còpies a tothom qui en va voler, una de les quals és la que es devia mirar l’autor del blog), dels litigis, de les telecomunicacions i finalment d’on som ara, entenent que aquests són temes nuclears que hem hagut de patir i afrontar aquest Consistori. A mi m’hauria agradat molt que aquesta informació, dos o tres mesos abans o un any abans de plegar l’anterior equip de govern s’hagués explicat públicament, o bé amb una reunió oberta o bé a través dels múltiples números d’ EL castell de Calders. Però no va ser el cas. L’endeutament de l’Ajuntament de Calders va quedar expressament amagat ( i això són faves comptades!), les sentències dels litigis, també; així com els vaivens sobre les telecomunicacions i moltes altres coses. El nivell de transparència, doncs, era inexistent, més enllà, això sí, dels llistats del munt de petites coses que es van fer, i que crec moltes eren encertades. Amb això vull dir que l’autor del blog no pot presumir precisament d’haver estat un regidor impecablement democràtic que pot donar lliçons de transparència i debat més enllà del seu cercle estret d’on deu rebre alguns aplaudiments. A la reunió no es va fer cap acusació a ningú, ara bé es va dir el que hi havia i que tothom té dret a saber. Les conclusions, si algú en va treure, eren a càrrec de cadascú.
Continúa del comentari anterior... No contestaré totes les afirmacions categòriques que fa l’autor perquè són moltes i no acabaria. Només fer notar que els seus textos hi guanyarien si fossin més ponderats i menys superbs. Així quan diu que per fer una truita s’ha de trencar algun ou, referint-se a l’endeutament, hi estic d’acord. Aquesta és la manera que des de sempre havien fet els Ajuntaments per fer inversions; però no és aquest el cas de la manera de fer dels governs anteriors. De fet, no es fan crèdits fins l’any 2008 i llavors, correm’hi tots, en tres anys es fan crèdits per valor de 1.060.000€. L’autor del blog, tant expeditiu, ho podria explicar? Posaria les mans al foc que no ho sabria explicar! I, esclar, aquests crèdits són els que han encotillat l’Ajuntament i ho continuaran fent durant tres o quatre anys més. Per això s’havia d’explicar! I no és per raó del Casal, que va ser subvencionat fins el 95%, i menys encara la compra del magatzem per fer-hi habitatge protegit, que el vam pagar nosaltres totalment amb la subvenció que procedia del darrer quadrienni. Confondre el cos de vigilants amb una inversió ja em sembla força inconcebible per a algú que ha estat regidor. I la suposada fermesa davant les escoles, quan un equip de govern sencer abandona la nau amb grosses vies d’aigua obertes durant el seu mandat, ja em sembla fins i tot cínic. I si es vol parlar de rebaixar certs impostos a certs personatges, dubto que l’autor pugui argumentar la seva improcedència apel·lant a raons d’equanimitat i justícia. Però aquest tema de rebaixar o no cobrar certs impostos val més no parlar-ne gaire, perquè algú s’hi podria cremar les celles.
I quan parla del secretari que es va aviar, de quin any parla? Del 2004 o del 2012? Si és aquest darrer, el secretari-interventor va marxar per pròpia voluntat, la qual cosa no vol pas dir que no me n’alegrés, veient com he vist com portava els comptes i moltes altres coses que no venen al cas.
I per acabar quan es diu que “quan li tens jurada a un antic equip de govern, malgrat entressis al govern de la seva mà... tot s’enterboleix i la ràbia ennuvola la visió...”, he de dir que jo no la tinc ni la tenia jurada a ningú, justament alguns eren amics meus o m’ho semblava. Més aviat crec que amb tot el que ha passat contra mi, només al cap d’un mes o mes i mig de ser alcalde, demostra que qui la té jurada no sóc exactament jo. Potser l’autor creu que jo em moria de ganes de ser alcalde? Entenc que no fa gaires anys que viu al poble i moltes coses no les coneix. Però jo vaig estar a l’inici de la Candidatura Democràtica de Calders i la vaig encapçalar l’any 1983 i hi vaig col·laborar obertament, sobretot els darrers vuit anys, sense demanar res a canvi ni ficar-me a l’olla. Sí que faré notar que em sap greu, molt greu, que una colla de gent jove d’aquella època hagués tirat endavant amb aquesta iniciativa oberta i il·lusionant i que aquesta hagi acabat sent capitalitzada per una actitud d’alguns que l’han convertida en una mena de secta.
Per últim, dels diferents escrits que jo he llegit de l’autor del blog, sembla que qui s’enterboleix i la ràbia ennuvola la visió, més aviat es tracti d’un autoretrat. Des que sóc alcalde, només n’he sentit retrets públics.
Amb tot això no vull pas dir, Déu me’n guard, que jo i el meu equip de govern no ens puguem equivocar. Ara bé, procurem moure’ns des de la llibertat, la racionalitat i el servei al bé comú i de tothom.
Alcalde,
felicitats de nou.
I desitjo de tot cor que continueu al vostre càrrec durant uns quants més anys, com a mínim fins acabar de fer net el que ha embrutat altri.
Per que si hi tornessin aquests, Calders correria el risc de desaparèixer del mapa, de la mateixa manera que ho acabarà fent Espanya.
Déu guardi, pels segles dels segles, la democràcia. Tant la municipal com la de país.
M'encanta veure que la gent que no es queixa i no assisteix als llocs, opini ?
És com el que es queixa de com va el seu país i no vota.
No és veritat que hi havia litigis pendents ?
No és veritat que hi havia factures pendents?
No és veritat que ens van deixar penjada la gent de la població amb les telecomunicacions?
No és veritat que van gastar més del que ingressaven?
Si tot això i més coses No son veritat, perquè no ho expliqueu que no ho és?, això si demostra’ns-ho amb fets no amb paraules
Quina llastima que un poble tan petit tingui aquestes desavinences,hem de construir no destruir.
No se pas qui té raó però el que si veig el que l'alcalde diu "Aquesta és la manera que des de sempre havien fet els Ajuntaments per fer inversions; però no és aquest el cas de la manera de fer dels governs anteriors. De fet, no es fan crèdits fins l’any 2008 i llavors, correm’hi tots, en tres anys es fan crèdits per valor de 1.060.000€" i això és mentira o bé es mentira l'informe que van donar ja que en aquell informe diu clarament que hi han crèdits (fins a 3, com pot ser?)per fer el carrer de les Monges des de l'any 2001 una bona obra aquesta feta per l'alcalde Eduard Sánchez. Llavors en que quedem: que si que es feien crèdits abans i ara és la primera lesgislatura que no s'en fan o bé que ningú en feia i solament es van fer a partir de 2008 perquè això es contradiu amb l'informe que es va donar. De la resta m'en guardo l'opinió però al meu modest entendre antes hi havia una pàgina web al dia, unes cartelleres públiques actualitzades, un butlletí gratuït on sempre hi havia escrits de l'oposició i una oposició que suposo deuria fiscalitzar. Dir que abans no hi havia tarannà democràtic i ara, sense oposició, amb una pàgina web lamentable i amb un únic debat (o conferència, com vulgueu) en tres anys em sembla una mica agossarat i exagerat. Ni abans eren el dimoni i els d'ara uns sants (o si voleu a l'inrevés. I per cert: no sou tots de la mateixa llista?
Només recomanaria rellegir els butlletins " El castell de Calders", per exemple el que parla de l'antena i es veurà que la informació sempre hi ha estat. Ho explica força clar, s'enviaven a totes les cases, l'oposició escrivia en aquests també i teòricament vetllava pel que es feia. Aquests són els mateixos que ara estan també a l'equip de govern. Per tant, si tot estava tan malament, potser l'oposició va negligir la seva feina, vés a saber o qui sap si no estava tot tan malament i ara interessa mostrar un passat tètric. També és cert el comentari set, que diu que és una llàstima que en un poble petit... i és cert i tant, però a vegades és important també expressar el punt de vista i més quan et sembla que s'exposa una informació esbiaixada i sense contrapunts. Cadascú que miri i tregui les conclusions que li semblin, per mi però, petits detalls com atribuir-se la creació, és això? de l'ANC??, la Calderina?? o algunes informacions que semblen incompletes o fora de context, no ajuden a confiar.
Temps al temps.
Entenc que cal remetre's a les dades objectives i que no és bo polemitzar des de cap de les dues bandes. Que hi hagi deute públic no és un problema. Sovint es fa demagògia amb aquests temes i no amb el deute privat il·legítim que tenen poblacions com Moià -del famós cas Montràs-. Un problema de debò és que el Parlament de Catalunya va aprovar els pressupostos més antisocials de la democràcia el passat juny. Lo que fa mal de debò són els partidismes burgesos, ja que a nivell municipal cal treballar per una candidatura popular independent i seriosa. Enlloc de debatre de forma estèril s'hauria de mirar a mig termini de treure la centralitat de les institucions (i legislatures) i fomentar el treball en plataformes socials que, lluny de ser un possible contrapoder latent que aspiri a la fragmentació social de la població i a l'apropiació de poder, faci política des de i pels problemes socials que pateix la població. És responsabilitat de tots i totes els calderins vetllar pels interessos comunitaris i pel poble que volem, sense confiar en partits, empreses ni emprenedors que ens portin la solució. Ho veig com el cas de la independència, que no ens la durà cap govern -si no s'atreveix a desobeïr l'Estat per fer un referèndum unilateral com faran la DUI- els canvis socials només els pot fer la població mobilitzada
Ni ERC, ni CIU, ni cap partit ens traurà de l'actual crisi ni ens durà a la independència. No caiguem en els errors de sempre... el que menys necessitem és caciquisme clàssic. Ni els volem ni els necessitem! La política no és sensacionalisme ni polèmica banal. Hem de fer un esforç per analitzar la realitat amb rigor
Publica un comentari a l'entrada