L'inici del camí, ara fa vint anys

Ara en farà vint anys. L'any 94, després d'uns estudis accidentats, vaig acabar la carrera i em vaig treure el títol de mestre. Entremig van passar unes olimpíades. Algú podria pensar que no ens hauria d'afectar, però es veu que l'UAB va esdevenir, si no ho recordo malament, un punt neuràlgic d'acollida de policies o quelcom semblant i per tant, tots els estudiants vàrem haver d'acabar els estudis ràpid i corrent. Potser el curs es va escurçar un parell de mesos, entre l'acabament d'un curs i l'inici del següent. L'any anterior, com avís del que seria més aviat una carrera d'obstacles, vàrem gaudir d'un dels canvis dels plans d'estudis, quatre en aquest país, i allò pel qual vàrem començar la carrera, unes especialitats concretes i la possibilitat d'accedir a altres carreres més endavant, es fongué com el gel un dia d'estiu. Malgrat tot vaig acabar i després dels estudis vaig arribar a la certesa a la qual arriben molts quan els acaben. Aquests només són el punt de partida, la porta d'entrada, el veritable coneixement i la destresa a l'hora de ser mestre, si és que mai s'adquireix, tot i que ho veig més com un procés que com un punt final, s'aprèn amb la pràctica diària, la resta, poc més que illes de certesa en aquest camí de mai acabar.