dimecres, 2 d’abril del 2014

La Via Catalana

Tram 243, prop de Tarragona
Jo hi era. Molts hi érem. Però que en fóssim molts, milions, no fa que me'n senti menys orgullós o perdi valor, al contrari. Ja quan hi vàrem anar vam tenir la sensació que faríem història i ara, amb perspectiva, n'estic convençut. És el mateix que deuria passar, suposo, amb la manifestació del 77. Els que hi eren ho intuïen i segurament, encara que no ho volguessin reconèixer, esperaven, en el fons del seu ésser, que allò canviaria el curs de la història i que ells feien història. I crec que així va ser.
Ara, anys després, ens trobem igual. Vàrem fer una Via. Possiblement al principi, quan cap a mitjans d'any es parlava de fer una Via catalana, pocs hi creien massa. Fins i tot alguns ho veien com un acte poc reivindicatiu, poc fort i d'altres en feien befa, però ara, amb el temps, veiem que va ser la cristal·lització d'un moviment col·lectiu. Un pas més i molt ferm. Per la implicació de la gent, per la il·lusió que es respirava. Arreu trobaves desconeguts amb qui intercanviaves un somriure amistós i t'hi senties proper. Una estranya companyonia que s'escampava entre la gent, sorgida de la il·lusió d'un poble, de la unió d'aquest per un objectiu comú.
La Via va ser un punt d'inflexió. Després de molts anys manifestant-nos, sortint al carrer per demanar però sempre amb el mateix format, aquest acte es tornà poc visible, una marxa més. En canvi la Via trencà motlles i arreu se'n parlà i el fet català traspassà les fronteres i esdevingué quelcom més que un grup de gent que es manifesta com arreu. Esdevinguérem als ulls del món un grup de gent, milions, deixeu-m'ho repetir, que s'organitza per fer visible pacíficament els seus anhels i que tossudament, persisteix. Resisteix. Està clar que l'èxit, a més dels milions de persones anònimes que participaren a la via, per descomptat, fou dels de membres de l'Assemblea. El catalitzador del procés català.
Ara ja ens han vist i només ens cal reclamar la nostra llibertat, amnistia i estatut d'autonomia del segle XXI, vaja, la INDEPENDÈNCIA.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sergi, et fa res que m'endugui aquesta foto al Blog-Via?

Col·leccionem les fotos del blocaires a la Via. Me l'enduc... D'acord?

Sergi ha dit...

D'acord... tindràs feina amb la gent que hi havia. ;-)

Anònim ha dit...

per si no n'hi havia prou en tenir tot el facebook ple de fotos d'ells en la via, ara també en els blocs :P