dilluns, 21 d’abril de 2014

Mones de Pasqua.

Amb cotxe amunt i avall. A cercar Mones o a portar-ne, perquè és la tradició. Segurament pocs saben d'on ve això de regalar un pastís amb una forma divertida al fillol, però és igual, és un cop l'any i es fa. I ja està bé, perquè si alguna cosa hem d'eliminar no són pas els moments dolços que ens trobem pel camí, i ara! D'aquests, pocs que n'hi ha, cal aferrar-s'hi amb força.
Avui queien quatre gotes. Un xim-xim que ha anat amarant la terra i les plantes, el minso planter que l'altre dia vàrem plantar en família, alçava el cap content, sadollant aquella set que fa dies que l'acompanya malgrat el reg escadusser que li dedico o a causa d'aquest, vés a saber. Però no estem per a llençar l'aigua alegrement.
Demà Sant tornem-hi, que Setmana Santa ja ha passat i cal enfilar el darrer tram del curs abans de l'estiu. Passarà rabent, poc més de vuit setmanes mal comptades i un altre any que haurà passat. I tocarà córrer, per acabar tot allò que volíem fer i que sempre, perquè sempre passa el mateix, no acabes de matar i alguna cosa queda al tinter, però l'any vinent serà un altre any i tornarem a córrer amunt i avall, a comprar Mones o a fer-les i a repassar allò que no hem acabat de fer i a proposar-nos objectius més realistes.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

I si jo no he comprat cap mona i no m'han comprat cap, què he fet de malament...?

Sergi ha dit...

Res. Les coses van com van. Temps al temps.