Aquest diumenge ha vingut a Calders el Toni Albà.Venia a presentar el seu llibre, "Ser o no ser catalans" i alhora a donar suport a una jornada festiva amb cargolada inclosa organitzada per l'assemblea de Calders. La veritat és que no sóc gaire d'idolatrar a ningú, perquè em sembla que això dels ídols, a més de no anar massa amb la meva edat ni manera de ser, és com obrir un meló. De fora et pot semblar una cosa, però un cop l'obres, et pot sortir o massa verd o massa madur, costa encertar-lo.
En aquest cas però, em va sorprendre positivament. D'entrada m'esperava un personatge humorístic i poc més, sense massa arguments excepte la broma fàcil i ràpida, però en canvi vaig trobar, a més d'una persona bastant propera -vàrem estar parlant una estona amb ell abans no comencés-, algú que té un criteri format a partir d'arguments i informacions sòlides; que no es basa en l'argument fàcil i senzill sinó que té un discurs estructurat i diu coses assenyades i coherents. A més, si això ho vestim amb un xic de broma oportuna, no massa per cert, dóna lloc a una xerrada amena, interessant i convincent.
Una de les moltes coses que va dir i que potser em va agradar més, tot i no ser la més destacada, va ser la diferenciació que creu que hi ha entre la gent que ve a viure a Catalunya, els immigrants i els colonialistes. Els primers venen a conèixer, adaptar-se, sumar i integrar-se, a buscar noves oportunitats, els altres en canvi, creuen que segueixen al lloc d'origen i volen que l'entorn s'adapti a ells. Un matís interessant.
Diumenge va ser un plaer anar a la xerrada, un altre èxit dels de l'assemblea, en aquest cas de Calders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada