Perdona que no t'hagi trucat, Pere...

Perdona que no t'hagi trucat, Pere. Però estic amb tu. L'agressió és un fet. Una realitat. Si tu ho dius, res a dir. Vas ser colpejat i insultat, encara que ningú més ho veiés. Però cal creure't i aquells que diuen que no van veure res, assistents a la mateixa celebració, treballadors de locals propers o d'altres passavolants, segurament és que no s'hi van fixar o van de mala fe.
A més, que diguis que era una dona d'uns 50 anys, de classe mitjana i sense cap tipus de trastorn, ha de ser cert. L'edat amb les dones és fàcil de reconèixer, jo mateix us puc fer la demostració i segur que m'equivocaria de poc, si les conec, és clar. La classe mitjana és evident. Si colpeja a un socialista no serà de la classe obrera i tampoc benestant perquè hi enviaria un sicari, que fàcilment es podria reconèixer per la gavardina i les ulleres negres, i el tema del trastorn, sent biòleg, segur que li vas endevinar per la mirada, per un iris poc dilatat. Per tant, ja tenim el retrat robot. Només cal afinar si és convergent o no, però fa un xic de ferum.
Pels que dubten pel retard en la denúncia cal ser contundent. No es deu a que volguessis notorietat, no senyor. És més aviat que no tenies cap comissaria que et vingués de pas. Bé, tot i que anant a Matadepera, on vares dinar, vas passar per davant d'una. Res, que no tenies temps i anaves atabalat.
I arribats a aquest punt afegim un xic de novel·la detectivesca. Cerquem, com manen els manuals d'en Pedrolo, la causa. La raó de tan abominable acte i només se'm en acut un de vàlid. Ja ho diu també el teu costat astut, en Pere Holmes: El procés. La crispació. Perquè al carrer es respira. Les barricades ja s'alcen i els bàndols es formen i s'ataquen. Fins i tot fa poc, al pobre Fernández Díaz li van dir feixista, sense afegir-hi el senyor, Senyor Feixista i és que es perden el modals, però bé, tornem al pobre Pere. L'home només té enemics al món del sobiranisme, són faves comptades perquè tu, només has fet amics arreu on has anat. Ningú s'ha molestat per la teva purga al partit, tampoc s'ha enfadat ningú perquè t'apuntis al carro de Barcelona World o bé perquè estiguis reduint a la insignificància un partit que havia esdevingut referent de país. I ara. Només és el procés. La teva gestió al capdavant de l'Ajuntament de Terrassa, ciutat on van passar els fets, res hi té a veure. Allà, altre cop només hi has fet amics i companys. És només la crispació existent i que per cert i curiosament, això és collita meva, ja et va bé que sembli que existeix perquè sinó, et quedes sense arguments, altre cop i de nou, com cada cop que parles, i faries el ridícul. Massa vegades seguides fent el ridícul, fins i tot per a tu. L'as del ridícul, però ja et trucaré.