dilluns, 28 d’abril de 2014

Dos Sants més i la pols encara es resisteix

L'església em repugna. Em fastigueja. L'església entesa com a Institució. Com a jerarquia, no com a grup de persones que té una creença i la defensa i la segueix. Em fastigueja la hipocresia que l'edifici oficial desprèn. Per la falsedat que se li endevina. Pels interessos mesquins que amaga.
És cert que no es pot fer categoria de certs aspectes puntuals. És cert que per molt que hi hagi personatges religiosos malalts, porucs o depravats amb una ment malaltissa i recargolada o bé amb una esquizofrènia personal, aquests no dominen tot l'espectre religiós. N'hi ha força, però la majoria s'allunyen d'aquest tarannà i són lloables, és clar. També és cert que certes accions dutes a terme per aquesta Institució, sota la forma de diferents grups paral·lels, es digne de reconeixement, envejable i desitjable. I tant!  Però la Institució en majúscules, es mou per uns interessos i per unes necessitats dirigides a perpetuar el poder. Un poder que només pot sadollar dominant les masses. Dominant les persones, a través de la por i les amenaces i on qualsevol mitjà és vàlid per aconseguir aquest propòsit.
L'altre dia varen canonitzar dos Papes i les mostres d'alegria al carrer que es veien, recordaven certs afeccionats celebrant títols esportius. I ja està bé que es deixin anar. I que celebrin les coses i ho comparteixin. I que de mica en mica es vagi obrint i s'aprofiti per fer un xic de net. Per exemple no estaria de més que es reconegués els milers de Republicans que varen servir de mà d'obra esclava per a aquesta Institució després del cop d'Estat de l'eunuc, enze i tap de bassa i que l'església mai ha reconegut. Com tampoc ha reconegut les atrocitats que ha fet durant anys i anys, per aconseguir el seu propòsit, mantenir les persones en la foscor del coneixement durant segles per tal de perpetuar-se en el poder o bé potser hauria de demanar perdó i pagar, perquè les paraules són fàcils de dir però rascar-se la butxaca costa més, per les seves relacions amb la major part de dictadures del món, de les quals no sabem a ciència certa si en són causa o efecte.
L'església com a Institució és un fet anacrònic. Obsolet i Polsegós. Però hi ha molta gent a qui li interessa mantenir aquesta vella i caduca institució, perquè els assegura el poder i només el desconeixement els assegura la perpetuïtat.

1 comentari:

xavier pujol ha dit...

Tampoc no m'agraden aquests dos nous sants, Però ja posats a fer sants els papes, s'han oblidat el Joan Pau I, i això que va ser màrtir. Encara no se sap del cert com va morir.

Fita