diumenge, 13 d’abril de 2014

Pic de la Mina ( 2.683 m. )

És un cim que he fet força vegades, però tot i així, sempre trobes quelcom que fa que el dia sigui diferent. Uns dies serà la neu, que la pots trobar més gelada o menys, altres dies el temps, hi he anat amb sol, amb vent i fins i tot algun dia nevant, i altres la companyia.
Avui hi he anat amb el Marc i uns amics seus i hem tingut un dia assolellat i sense gaire vent, tot i que al principi, amb un cel ennuvolat, cabretes al cel, ens pensàvem que ens canviaria el temps, pastetes a la terra, però el sol ha lluït tot el matí, excepte alguna estona que la boira pujava. De neu encara n'hi ha molta i si bé al migdia ja és transformada, a la pitjor hora ja érem al cotxe.
Avui, per fer-lo especial, un cop hem arribat al cim, la fixació ha dit prou. El plàstic, després d'anys de servei, diria que més de quinze, s'ha trencat. S'ha trinxat. Per sort m'he trobat uns companys esquiadors d'Artés i m'han donat cinta americana. Amb la cinta aïllant que porto no hagués estat suficient. Quatre voltes ben fortes i he pogut baixar esquiant fins al cotxe. Una sort, perquè després de fer salivera pujant, somniant ja l'esquiada de baixada, hagués estat molt empipador haver de baixar caminant i  amb els esquís a l'esquena. Avui, una altra per explicar.


1 comentari:

xavier pujol ha dit...

Quin luxe d'excursió! Un plaer haver-ti acompanyat, simbòlicament, amb el teu relat.

Fita