#Noemtoquislallengua

Si tenim en compte la perla que va deixar anar fa temps el ministre teclat al congrés, allò d'espanyolitzar els nens catalans, aleshores no ens hauria d'estranyar cap decisió de cap tribunal espanyol. Al contrari. La sentència sobre la immersió certifica que l'atac està en marxa. Fins i tot podem estar segurs que de moment n'hi ha hagut pocs, més que n'hi haurà.
No cal que intentem fer-els-hi veure les virtuts de la immersió, la cohesió que ha portat i la destresa en ambdues llengües dels nostres infants. Tampoc que intentem raonar mostrant l'exemple de l'escola en valencià. Menys encara capficar-nos perquè prohibeixin les quatre barres a les illes. Tampoc ofendre'ns perquè rebategin la llengua cada dos per tres per fer-nos creure que parlem diferent del germà. No senyor! Perdem el temps. Temps i diners. Perquè estem usant arguments raonables i sentiments nobles com si a l'altra banda intentessin entendre'ns. Com si el contrincant actués per desconeixement i bona fe, mentre que totes les decisions que va prenent, tots els camins que emprèn, ens mostren que estan meditats i encaminats amb un únic objectiu: Eliminar-nos. Espanyolitzar-nos.
I per això, perquè volen anorrear-nos com a poble, no hem de perdre ni un instant a buscar maneres de justificar-nos, de fer entendre res o de debatre quelcom, perquè no volen. Només volen que perdem temps i energia buscant arguments, justificacions i comparacions i juguem amb les seves normes. Al seu terreny. Amb les seves lleis i els seus jutges, on ja ho tenen tot decidit i el fet d'acudir-hi, només fa que li donem legitimitat. Com si un tribunal espanyol pogués ser just i imparcial. I ara!
L'única sortida possible, l'únic que podem fer, si volem sobreviure com a país, com a nació, és fer les maletes, pagar el compte si cal i marxar. Perquè no hi haurà debat, arguments, explicacions, reflexions o acords que serveixin per a res. L'objectiu està clar, espanyolitzar els nens. Canviar el present per decidir el futur.