Cal tenir criteri

Quan governes és important mostrar un criteri clar. Però criteri entès com a directrius per a prendre decisions, perquè sinó, si el criteri no està clar i no és de domini públic, aleshores pot passar o si més no pot semblar, que s'és aleatori i no hi ha res pitjor per a un equip de govern o un governant que donar la sensació que pren les decisions a la lleugera. Hom podria creure que actua per improvisació o bé per motius personals i això és nefast. Nefast i perillós.
A nivell d'Estat, nació o bé de grans ciutats, cal estar molt pendent de tot plegat per adonar-se'n, tot i que fàcilment pot passar desapercebut si no s'està molt al cas i es segueixen les informacions a diari i d'això se n'aprofiten.
A nivell de petits municipis tot s'acaba sabent, malgrat sembli un tòpic i per tant cal ser molt més curós i vetllar-ho molt. Qualsevol decisió presa en un sentit o altre, en l'adjudicació d'una feina, la distribució d'unes subvencions o bé la revisió d'un projecte ( PUOSC, POUM... ) per exemple, aquesta pot prendre's, potser sense motiu, potser per desinformació, com una represàlia o bé una compensació per una conducta o un comentari fet i això només fa que debilitar la credibilitat dels governants i crear recel i rebuig.
L'única solució per tallar de soca-rel els possibles recels és la transparència de la mà de la informació. No s'ha d'esperar que la gent demani explicacions, cal avançar-se i cada actuació de govern, cal explicar-la i exposar-la. Avançar-se als dubtes.
A Calders, per exemple, a dia d'avui no hi ha cap mitjà oficial d'informació, amb l'actuació de govern, actualitzat. Bé, hi ha la pàgina web, però aquesta esdevé sovint críptica i confusa a més d'obsoleta. Possiblement la llei de protecció de dades obliga a maquillar certes informacions, però també possiblement s'arriba a extrems absurds estil, la part contractant de la part contractada, del contracte contractat... i tomba que gira i gira que tomba. D'altres informacions, estil subvencions o noves destinacions arriben a saber-se, si és que se saben mai, més tard. I així qui dia passa, any empeny i si bé ho he publicat perquè la llei m'hi obliga, ho faig de manera poc entenedora i tard, i aleshores, ràdio macuto, sempre alerta, s'activa i és clar, qualsevol ràdio està sotmesa al criteri del locutor i per tant, sense font on contrastar la informació t'acabes creient l'únic que sents per incompareixença de l'oponent i la veritat, no és gaire afalagador, ni tranquil·litzador, perquè la presumpció d'innocència és obligada, però tampoc és un xec en blanc. No senyor.