Si algú no és del món de l'Educació i sent les dissertacions dels franquistes del PP o bé dels camaleònics integristes de Ciudadanos, podria arribar a pensar que la immersió no és un sistema just i adequat, perquè l'argument que fan servir, reduint el tema lingüístic a una simple equació matemàtica, on la suma de les incògnites sempre ha de donar u, podria semblar lògic i raonable. De faves comptades. Podria semblar que ambdós grupuscles polítics busquessin lloablement un equilibri entre ambdues llengües i fins i tot que els falangistes de Ciudadanos, volguessin anar més enllà, potenciant l'anglès al reclamar un 20% de temps per a aquesta llengua. I sobre el paper sembla bastant clar, si l'escola fos un sistema aïllat sense cap alteració per factors externs i el país fos bilingüe practicant. Però de la mateixa manera que hi ha sistemes que només s'aguanten sobre el paper, aquest també. Un cop ens traslladem a la realitat, a l'aula, podem comprovar empíricament que amb la gran exposició teòrica a la llengua catalana per part dels infants a les escoles, aquests esdevenen competents en ambdues llengües però sense perjudici de cap de les dues, mentre que si establim quotes o bé sistemes diferenciats, aleshores l'equilibri es trencarà i la balança caurà. Hi haurà una part de la població que desconeixerà la llengua pròpia del país, com els passa al País Basc, Galícia o bé al País Valencià. Aquest darrer malgrat els esforços d'entitats i associacions per universalitzar el coneixement de la llengua però que curiosament, els mateixos que demanen una quota del 50% aquí, amb dissertacions pomposes i èpiques, allà no ho apliquen tot i governar. En el fons tothom té clar el que busquen aquests partits busca-raons i no és més que eradicar de soca-rel la llengua catalana, però com que difícilment exposaran això de manera oberta i sincera, argumenten maquiavèl·licament per anar escurçant la distància al seu objectiu final i així, poc a poc, anar fent forat.
La immersió, a més de ser una eina bàsica per a l'aprenentatge i la consolidació de la llengua, que ens dota d'alumnes competents en ambdues llengües, és un instrument fonamental per a la cohesió social del país. Fa que la població no es divideixi per motiu d'aquesta, ja que en acabar l'escolaritat tothom, si vol, pot expressar-se en ambdues llengües i si algú no parla una llengua o altra, és per conviccions o altres motius, però no per desconeixement. La feina està ben feta. El model és eficient, però aquesta mateixa eficiència és el que corseca certs personatges polítics amb tuf de naftalina i deliris de grandesa.
2 comentaris:
es tan complicat trobar algú que hagi estat escolaritzat amb el model d'immerció lingüistica que no domini alguna de les dues llengües que jo encara no n'he trobat cap :P
Quan jo era petit, als falangistes era fàcil reconèixer-los.
Els Ciudadanos m'hi fan pensar.
Fita
Publica un comentari a l'entrada