dimecres, 12 de febrer del 2014

Ai, aquests de Ciudadanos que se'ls veu el llautó...

Si algú no és del món de l'Educació i sent les dissertacions dels franquistes del PP o bé dels camaleònics integristes de Ciudadanos, podria arribar a pensar que la immersió no és un sistema just i adequat, perquè l'argument que fan servir, reduint el tema lingüístic a una simple equació matemàtica, on la suma de les incògnites sempre ha de donar u, podria semblar lògic i raonable. De faves comptades. Podria semblar que ambdós grupuscles polítics busquessin lloablement un equilibri entre ambdues llengües i fins i tot que els falangistes de Ciudadanos, volguessin anar més enllà, potenciant l'anglès al reclamar un 20% de temps per a aquesta llengua. I sobre el paper sembla bastant clar, si l'escola fos un sistema aïllat sense cap alteració per factors externs i el país fos bilingüe practicant. Però de la mateixa manera que hi ha sistemes que només s'aguanten sobre el paper, aquest també. Un cop ens traslladem a la realitat, a l'aula, podem comprovar empíricament que amb la gran exposició teòrica a la llengua catalana per part dels infants a les escoles, aquests esdevenen competents en ambdues llengües però sense perjudici de cap de les dues, mentre que si establim quotes o bé sistemes diferenciats, aleshores l'equilibri es trencarà i la balança caurà. Hi haurà una part de la població que desconeixerà la llengua pròpia del país, com els passa al País Basc, Galícia o bé al País Valencià. Aquest darrer malgrat els esforços d'entitats i associacions per universalitzar el coneixement de la llengua però que curiosament, els mateixos que demanen una quota del  50% aquí, amb dissertacions pomposes i èpiques, allà no ho apliquen tot i  governar. En el fons tothom té clar el que busquen aquests partits busca-raons i no és més que eradicar de soca-rel la llengua catalana, però com que difícilment exposaran això de manera oberta i sincera, argumenten maquiavèl·licament per anar escurçant la distància al seu objectiu final i així, poc a poc, anar fent forat.
La immersió, a més de ser una eina bàsica per a l'aprenentatge i la consolidació de la llengua, que ens dota d'alumnes competents en ambdues llengües, és un instrument fonamental per a la cohesió social del país. Fa que la població no es divideixi per motiu d'aquesta, ja que en acabar l'escolaritat tothom, si vol, pot expressar-se en ambdues llengües i si algú no parla una llengua o altra, és per conviccions o altres motius, però no per desconeixement. La feina està ben feta. El model és eficient, però aquesta mateixa eficiència és el que corseca certs personatges polítics amb tuf de naftalina i deliris de grandesa.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

es tan complicat trobar algú que hagi estat escolaritzat amb el model d'immerció lingüistica que no domini alguna de les dues llengües que jo encara no n'he trobat cap :P

xavier pujol ha dit...

Quan jo era petit, als falangistes era fàcil reconèixer-los.
Els Ciudadanos m'hi fan pensar.

Fita