La punk trail de Castellbell i el Vilar

Avui he anat a Castellbell i el Vilar a córrer una punk trail. És una cursa, bé, una trobada perquè no hi ha dorsals, ni temps, ni la pressió de fer una posició, que darrerament s'escampa pel Bages. Hi hem anat amb l'Albert i el Jordi i és una "cursa" diferent.
D'entrada la sortida es fa al so de la Batucada. A més durant el recorregut et trobes personatges força peculiars. En un avituallament, sempre força plens de menjar i beguda, amb cerveses, per descomptat, els que el portaven anaven disfressats de barrufets. S'hi arribava després d'un corriol força costerut i ja a tocar d'aquest, un parell de barrufets, el gran Barrufet i la Barrufeta, ens animaven a toc d'esquella i xiulet. Barrejats amb aquests personatges hi havia alguna abella o borinot, no ho sabria assegurar.
Més endavant, al següent avituallament, anaven guarnits d'indis. Un tipi indicava que hi eres a tocar i just uns metres abans, unes carcanades de porc penjades en arbres, t'indicaven que algú havia fet un festí allà. Per cert, en aquest indret, un parell de nois han intentat tallar-me la cabellera. Això sí, molt educadament i amb una màquina de pelar. No m'he deixat malgrat que el lloc idíl·lic, amb Montserrat de fons, convidava a deixar-se prendre el pèl.  
En un altre avituallament, que ja se sentia de lluny pel xivarri que feien amb xiulets i crits, havies de passar per una petita gimcana. Pneumàtics, farina, escuma d'afaitar i foto final amb barret, ulleres i collaret de plomes per a la instantània.
Aquests eren els punts estratègics, entremig però, un o altre animant o corrent disfressats. Que si un amb cresta, una vestida de cavernícola, la Minnie...
L'arribada era al costat del camp de futbol, amb botifarrada inclosa i es feia en el més absolut anonimat. Sense recomptes ni dorsals ni claca.
De recorreguts n'hi havia dos, un d'uns tretze quilòmetres i un altre d'uns vint-i-quatre. El primer amb sis-cents metres de desnivell i el segon amb uns mil i escaig. Amb el Jordi hem fet el segon, posats a passar el matí fora, millor aprofitar les hores.
La gràcia, a més a més, és que és gratuït. Si vols pots col·laborar comprant la samarreta i portant aliments que van al Banc d'Aliments. Avui han recollit mil cinc-cents quilos de menjar. Érem uns quatre-cents cinquanta participants. Déu n'hi do!
Segurament en faré alguna altra. M'ha agradat molt la filosofia, tot i una contractura a l'espatlla que m'ha assaltat al principi m'ha fet la guitza tot el matí, però què hi farem. Ara, reposar i a gaudir del que queda del dia.


.