Una tarda al riu

Cranc americà tornant al riu

L'altre dia a la tarda amb el Valentí i els nens vàrem anar al riu, al Calders. Salabre en mà i galleda a punt. Vàrem estar voltant per tots els tolls, sota el castell. Apartant algues i llenties d'aigua i al final, després de voltar força, encara feia calor i suposo que el millor que es pot fer quan fa calor és estar a sota l'aigua ben quiet, vàrem poder caçar uns quants crancs de riu que deixàvem a la galleda. Crancs americans. És tot el que vèiem d'entrada, a més dels esquitxos de les granotes fugint només olorar-nos.
El Berenguer i la Mariona encuriosits ficaven el nas gairebé fins al fons de la galleda. A dins, nedant a tocar dels crancs, hi havia uns quants capsgrossos caçats per atzar, un parell d'escarabats d'aigua, encara més atzar, i uns quants cargols de riu. Qui sap d'on venien. Al final els tornàrem a llençar a tos al riu.
La veritat és que es fa estrany trobar res al riu ja que només al remoure un xic l'aigua, puja un fang negrós i una ferum de claveguera que tomba. Potser és perquè són tolls estancats o potser perquè l'aigua que baixa, depenent de si a Moià posen en marxa o no la depuradora, és més o menys neta, però el cert és que malgrat vall amunt no hi ha massa pobles, l'aigua encara baixa massa bruta. Prou per fer bromera on salta rabiosa i poc per mullar-se els peus. Una estranya combinació.