diumenge, 22 de juliol de 2012

Rescat? Quina barra!

Ja em perdonareu però hi ha una cosa que no em quadra. Catalunya demanarà el rescat a Espanya, diuen els diaris. Demanarem que ens donin diners els espanyols. Com? M'he perdut! I encara hem de parlar de la solidaritat? Encara han de marxar milers de milions cap a la messeta per l'article vint-i-nou? Potser estem fotent el ruc o sinó, com es pot entendre que quan aquí els números no quadren encara n'estiguem regalant allà? D'acord, d'acord, la generositat ens honra com a país, però i si no fóssim tan estúpidament solidaris? I si ens miréssim un xic el melic?
Si realment fos solidaritat es tindria en compte el principi de voluntat i també el de decisió, però com que és un robatori, un espoli, un atracament, perdoneu el mot però potser li escau més una cabronada, aleshores no es té res en compte. Senzillament espremen la mamella i mentre ragi, que res no els aturi. És trist i patètic, malaltís i dement, però segurament si aconseguim mai la Independència serà més per aquests motius econòmics, per aquest tractar-nos com a ciutadans de segona o de colònia tot robant-nos allò que poden, que per motius ideològics. Què hi farem! Maquiavel et seguim.Guia'ns.
Ara, sigui com sigui, si arribem mai a ser un país lliure, ple, únic, autònom, benvingut sigui i després, un cop amos del nostre destí ja decidirem cap a on volem anar, ja veurem com volem el país.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Demanem un rescat amb els nostres diners i ens poden intervenir i fins i tot derogar l'autonomia gràcies a una llei votada pel PP al parlament espanyol amb l'ajut dels negociants de CiU. Això si que és ser maquiavèl·lic. Vergonya de dirigents, vergonya de President i vergonya de coalició d'interessats, botiflers i fariseus....amb il·lusió