dimecres, 4 de juliol de 2012

Jo sóc feliç

Sóc feliç. Pel que tinc i pel que sóc. Perquè tinc tot el que necessito i tinc a tothom a qui vull a prop. O si més no m'hi sento connectat. I potser és per aquella màxima, aquella que diu que no per tenir molt s'és més feliç i hi afegiria que s'és feliç quan es valora allò que es té i sobretot, amb qui es comparteix el camí.
L'altre dia, al concert del Dani, veient els amics i també uns dies abans, a Calders o bé en un berenar comiat amb antics companys de l'escola Sant Vicenç, vaig sentir-me content, ple. Connectat. Perquè les relacions maduren. Perquè ja no és aquella necessitat d'estar les vint-i-quatre hores junts amb els amics per demostrar l'afecte. Ara pot ser més breu però igual o més intens. I quan descobreixes la felicitat i el plaer en petits detalls, aleshores és el màxim.
Avui, per exemple, després d'anar amb bicicleta amb un amic durant força estona, he posat un cd de música i amb l'airet agradable, juntament amb la claror del final de dia, hem estat amb el Berenguer asseguts al sofà, bé, jo assegut, ell fent tombarelles, però xerrant, rient, compartint moments.
També l'altre dia, a les classes que anem per preparar la vinguda del nostre segon fill o més ben dit, de tornada a casa, portàvem música de fons, les finestres obertes del cotxe i agafats de la mà amb la Lali. Natural. Habitual. Breus instants però alhora instants llargs. Instants de plenitud.
Avui, pensant en qui sóc i el que tinc, em sento afortunat.