dilluns, 30 de juliol de 2012

Ara perdre les energies amb el Pacte Fiscal?

Construcció subvencionada pels ciutadans de Catalunya
Fa de difícil solució. Avançar cap al pacte fiscal és poc menys que creïble. Que ens interessa, segur. Que el necessitem? Tant com l'aire que respirem. Però potser aquest cop he de donar la raó als espanyolistes del Pp i de Ciutadans quan diuen que ens estan enganyant. Però no perquè la proposta no sigui bona i necessària. Tampoc perquè ens presentin una cosa impossible. Sabem de segur que a Madrid el passaran pel ribot, si és que l'escolten. Ja ho van fer amb una majoria més que aclaparadora de l'Estatut i la reacció d'aquí fou, tèbia direm? Més que res per no dir que va ser patètica. Victimista. De vassallatge. Ploranera. Ep, la política que el carrer bullia. Sort d'Òmnium! Però no és per tot això, no. Senzillament perquè estan marejant la perdiu. Pacte fiscal, pacte fiscal... Parlem en plata. El que ens cal és la Independència i res de pactes fiscals, perquè si som independents ja no ens caldrà pactar amb qui ens oprimeix i decidirem si volem enviar diners a Espanya o Uganda, que dit sigui de passada, sembla que tenen un tarannà més dialogant. Segur! O si volem perdre a futbol als jocs olímpics amb Japó o Hondures, com ells, no?
I mentre parlem d'allò nostre, tothom hi diu la seva. Tothom garla. Sembla un acudit, per exemple, que els socialistes bascos, els del concert, diguin que si Catalunya té un concert es trencaria l'equilibri de l'Estat. I és clar. Aleshores potser les mirades es girarien cap a ells i els caldria afluixar la mosca. Però com sempre, els catalans, uns rucs i mentrestant, els socialistes d'aquí, si és que els del PSC se'ls pot dir d'aquí, amb un peix bullit al capdavant, sense idees ni solucions. Anar escalfant cadires i a cops de colze per pujar.
Potser aviat, el president, amb il·lusió, això sí, de tant voler quedar bé amb tots -Abertis, La Caixa, Unió, Madrid... - descobrirà que s'ha quedat sol i malgrat pensi que és la idea del pacte fiscal el que no convenç, li haurem d'explicar que no. Que és una idea obsoleta, que les energies les destinem a d'altres objectius més ambiciosos, que ara avancem cap a la Independència amb pas ferm, amb ell o sense ell.

1 comentari:

L'home que posava paraules als sentiments ha dit...

Tens raó. La proposta de pacte ni se l'escoltaran. Dels polítics no podem esperar gran cosa; segueixen dividits i amb els excessos de tacticisme habituals. No rebem més que menyspreu i anem directes a un escenari de confrontació. L'única esperança és la mobilització de la gent. I cada cop n'hi més que no veuen cap mena de futur dins d'Espanya i estan dient prou.