dilluns, 9 de juliol de 2012

Cal donar exemple

Fa temps a Calders
No barregem esport i política. Són dues coses diferents. Cal tenir amplitud de mires... Ens diuen un i altre cop, sobretot si parlem de seleccions espanyoles i les blasmem. Però després descobreixes que si corres per la selecció catalana i arribes el primer, el número u, vaja, que talles la cinta, que abans de tu només han passat els que marquen la cursa, aleshores descobreixes que si ho fas amb un mallot que no sigui estatal, no compta. La medalla te la pintes a l'oli.
Sí que van fer un succedani per tenir-nos callats i contents dit open, però a l'hora de la veritat, o passes per l'aro o no val. Li ha passat al Jessed, que ha arribat el primer dels Skygames però qui s'emporta la medalla és el japonès, el segon. D'acord, ell té la satisfacció de saber-se primer. Ell i tots, però d'aquí uns anys, quan mirem la classificació, bé, o demà, és igual, sortirà com a guanyador el Dai i no és just. És un engany. És una estafa. És una manipulació!
L'altra opció és fer com la Núria Picas, anar amb els espanyols i després brandar l'estelada tot creuant la línia de meta. Ara bé, no contents amb el fet de fer-la anar de roig taurí, s'ofenen per l'estelada i l'amenacen dient-li que si la mostra al podi, no cobrarà. I és clar, ser heroi és complicat, sobretot en aquests esports de tan poca cobertura. Aleshores què hem de fer? Callar i cantar les excel·lències d'aquest estat que ens agermana i ens mima o bé lluitar sols contra tots els estaments? Quins collons! Mal mal de ventre els agafi a tots.
Des de l'Assemblea es demanarà a tots els ajuntaments que no despengin l'estelada. Una manera de donar exemple. De posar-se al costat dels individus que reivindiquen, per fer força, per fer pinya. Els polítics marcant camí. A Calders, ara que s'ha promogut l'assemblea i que s'ha provocat aquest moviment des d'alcaldia, bé, s'ha catalitzat, estarà bé veure quina posició es pren i més tenint en compte que fa gairebé un any la van arriar. L'onze de setembre. Serem ara conseqüents i assumirem el paper de líders que se'ns demana o amagarem el cap sota l'ala? Gran dilema se'ls planteja.
Temps al temps. De moment l'estelada oneja al Puig per iniciativa popular i aquesta sí que no l'arriaran els governants, però ep, que tampoc se l'apropiïn. Ells ja saben on l'han d'hissar. A la Casa de la Vila!

3 comentaris:

Angel ha dit...

Fins que no siguem independents l'estalada ha d'aparèixer a tot arreu!!!.

A casa, a l'ajuntament, al Puig...

Sembla que ens faci vergonya ensenyar-la!!!.

Sergi ha dit...

O por...

Anònim ha dit...

Pel davant blanc, pel darrera negre. L'estelada, per a alguns, solament és per lluir-la al fer-se la fotografia i després plegar-la a casa. No sigui que molesti a la gent de bé i d'ordre. És el que es porta avui dia, molta bona lletra, molta terra a l'Havana però a l'hora de la veritat servilisme i botiflerisme desacomplexat... i amb molta il·lusió.