dimecres, 18 de juliol de 2012

Foc a Calders

Cap a quarts de set, moment de màxima intensitat
Durant els quatre darrers anys vaig ser regidor i una de les coses que em feia més por, més que la feina o l'oposició que pogués trobar, eren els incendis. Cada estiu patia. Cada estiu estava amb l'ai el cor, tement per si s'encenia quelcom. La veritat que van ser uns anys tranquils, malgrat algun fill de sa mare que voltava i de tant en tant ens fotia un ensurt. Al final però, alertat tothom, el varen pescar i la cosa es controlà.
Avui, quan em pensava que aquella por l'havia deixat enrere, tornant de Manresa he vist una columna de fum. Una columna ample i fosca de fum. Per la situació ja em semblava que era prop de Calders, però a mesura que m'hi acostava,  m'he adonat que era pràcticament dins de la Guàrdia.
Remullant el perímetre
La policia tallava tots els accessos al poble, des de Manresa i Artés, encara que pels que coneixem el terreny això no és problema i sabem trobar camins i caminois per arribar a lloc. En general es respirava un ambient de sorpresa i por. Particularment sento una punxada al cor cada cop que es cala foc i si és a Calders, encara més. El lloc de trobada en aquests casos és l'ajuntament i des d'allà es distribueix als voluntaris. Només arribar, un cop donades les dades per saber qui marxava, ja ens han enviat a prop d'un mas per remullar el bosc. Un indret encara fumejant i remullat constantment pels mitjans aeris, prop de Torrecabota. Sort que avui no hi havia cap més incendi que si no...
Aquest cop no ha estat gaire pel que podria haver estat. S'ha evacuat Vista Pirineu i el foc a passat ran de cases sense fer malvestats, però l'estiu és llarg i com aquest foc, que ha començat a tocar de carretera, vés a saber si per una burilla mal apagada o algun fill de mala mare, sempre n'hi ha i els boscos, gràcies a la política de deixem créixer el sotabosc sense control, estan plens de combustible i això, sumat als mitjans que són els que són i la calor que cada cop apretarà més, ja em veig passant altre cop l'estiu amb el cul apretat. Veurem...

1 comentari:

Tinet ha dit...

Sort que només ha estat un ensurt. Sortint de la feina veia el fum. Recordo l´incendi del 98, hi vaig pujar amb la Mar, i la veritat és que són imatges que no podré oblidar. Esperem que no es repeteixi.