- "El pitjor tirà de la història fou en Tirano de Bergerac" o amb una espasa a la mà "em sento com un radiador romà". També parlà dels ous de "centurió" referint-se al caviar o per parlar de la proclamació de la república digué que es féu "sense infusió de sang". Per dir que costava molt, que costava "un ou de la cara". Ara bé, la millor per a mi, quan parlà d'un amic afeccionat als segells, tot dient que era "sifilític". Vaja, un valor. Un crac. Un bon mestre pel Joan Clos el desaparegut. Si més no feia dibuixar un somriure a la cara i no tenia manies. Ja ho deia ell, potser no sé parlar, però sé fer diners. I la veritat, veient com ens enganyen avui dia, val més algú que no s'amaga del que és, però ja se sap, ens pixen a la cara i diuen que plou.
dijous, 19 de juliol del 2012
Un Pich amb qui no tenim res a veure
Cercant parents per la xarxa un troba coses curioses. Una és un tal Joan Pich i Pon i encara que em sembla que no tenim res en comú, és un personatge que m'ha fet gràcia. Fou un polític entranyable, singular, únic. Sense principis. Una mica fatxa, d'acord, com els d'ara, però se li podria perdonar tot veient el nivell d'oratòria que exhibia, suposo reflex de la seva intel·ligència. Equiparable únicament al nostre mestre de la dialèctica. Al doctor en maièutica. A l'as de les paraules. Sí senyor, tal com ja deveu haver endevinat parlo del nostre estimat i mai prou valorat Joan Clos. Segurament si els poséssim de costat, el Pich faria emmudir i perquè no, enrogir al Clos. Les relliscades d'aquest segurament no varen ser res comparades amb les del Pich i Pon, de tal manera que donà nom a aquestes relliscades com les piquiponades. A tall d'exemple deixà anar perles com:
- "El pitjor tirà de la història fou en Tirano de Bergerac" o amb una espasa a la mà "em sento com un radiador romà". També parlà dels ous de "centurió" referint-se al caviar o per parlar de la proclamació de la república digué que es féu "sense infusió de sang". Per dir que costava molt, que costava "un ou de la cara". Ara bé, la millor per a mi, quan parlà d'un amic afeccionat als segells, tot dient que era "sifilític". Vaja, un valor. Un crac. Un bon mestre pel Joan Clos el desaparegut. Si més no feia dibuixar un somriure a la cara i no tenia manies. Ja ho deia ell, potser no sé parlar, però sé fer diners. I la veritat, veient com ens enganyen avui dia, val més algú que no s'amaga del que és, però ja se sap, ens pixen a la cara i diuen que plou.
- "El pitjor tirà de la història fou en Tirano de Bergerac" o amb una espasa a la mà "em sento com un radiador romà". També parlà dels ous de "centurió" referint-se al caviar o per parlar de la proclamació de la república digué que es féu "sense infusió de sang". Per dir que costava molt, que costava "un ou de la cara". Ara bé, la millor per a mi, quan parlà d'un amic afeccionat als segells, tot dient que era "sifilític". Vaja, un valor. Un crac. Un bon mestre pel Joan Clos el desaparegut. Si més no feia dibuixar un somriure a la cara i no tenia manies. Ja ho deia ell, potser no sé parlar, però sé fer diners. I la veritat, veient com ens enganyen avui dia, val més algú que no s'amaga del que és, però ja se sap, ens pixen a la cara i diuen que plou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sergi molt bo aquest post. He rigut una bona estona, però potser si que hi teniu un parentiu llunyà, molt llunyà...En Pich i Pon a més a més d'alcalde de Barcelona va ser Governador General de Catalunya el 1935 càrrec que era nomenat directament pel president de la República per a suplir al president de la Generalitat (Companys) que estava empresonat i destituïts arran dels fets d'octubre del 34. És a dir, era una mena de governador civil imposat no el president de la Generalitat tot i que ell es feia dir President de la Generalitat i, a la vegada, era propietari de la finca El Rossinyol, de Monistrol de Calders (fet aquest que un antic alcalde de Monistrol li va servir per dir en un discurs públic que Monistrol també tenia un monistrolenc d'adopció que havia arribat a president de la Generalitat -una altra pichiponada?-. Sembla ser que havia comprat la finca d'El Rossinyol perquè el seu pare o avi (no ho recordo) era de Sabadell i és on ell de petit, amb la seva familia, hi anava a estiujer (a Monistrol)...tu mateix
A, AIXÒ QUE DIEU ÉS UNA BAJANADA, A L'ALÇADA DE LA MILLOR "PICHIPONADA", EN PICH I PON NI VA SER MAI PROPIETARI DE LA FINCA ROSSINYOL DE MONISTROL, I EL QUE DIEU ALCALDE QUE PODIA HAVER DIT AIXÒ, ERA UNA ALTRE INDOCUMENTAT, COM ELS QUE ESCRIVIU SENSE SABER QUÈ DIEU. VAL LA PENA ESTUDIAR UNA MICA ABANS D'ATREVIR-SE A DEIXAR RASTRE PER LA RED.
Publica un comentari a l'entrada