dissabte, 1 d’octubre de 2011

Veus de fora

M'he llegit l'entrevista que li varen fer a Juan Carlos Moreno, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, a raó del seu darrer llibre publicat que es titula " El nacionalismo lingüístico". Deixa algunes perles d'aquelles que ajuden a reflexionar. Aquí en teniu algunes...


... No només l'Estat no ha transcendit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua castellana.


... Jo no veig a ningú que digui que el català és superior al castellà lingüísticament...


... Els catalans no pretenen que es parli català a Màlaga o a Castella-la Maxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya...


... Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d'una comunitat lingüística, no es tracta d'individus aïllats. Si jo me'n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m'estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüístiques...


... L'única immersió lingüística que conec és la del castellà...Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola ...


... Si a un nen català se l'educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propicia és que el nen digui: "Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m'interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Precisament per això, el castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya...


... el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit...És que hauria de ser de segona, és clar que sí...A Madrid, si és que existeix, el català és una llengua de segona o de tercera...La idea que el castellà s'ha perseguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s'ho acaba creient.


... l'ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d'autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen arguments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l'anglès, no sóc nacionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es considera nacionalista...

Bé, encara que nosaltres potser ja ho tenim clar, també va bé que algú del brau se n'adoni i en parli, encara que difícilment arribarà a convèncer ningú dels convençuts...