Abans, quan em venia una neura masoquista de bon matí, escoltava la COPE. Directe a la vena. Garrotades a tort i dret. Però per salud mental ho vaig deixar. Arribava massa emprenyat a la feina i tampoc cal conèixer-lo tant a l'enemic.
Ara ja no em cal. Si bé abans havia de buscar al dial, ara a qualsevol emissora ho trobo i no perquè destil·lin odi els locutors, sinó perquè les notícies els fan la feina. Els precedeixen.
Primer va ser el copagament, aquella meravellosa idea que diu que a Catalunya potser haurem de pagar la visita al metge. Res, simbòlic, però d'entrada paga. Ara, només per ser catalans, com també passa amb els ordinadors a l'aula. Mentre aquí les famílies en paguen una part, a Extremadura, per exemple o a Aragó, els ho paguen íntegrament. Com passa amb les carreteres, seguim exemplificant. Aquí de peatge i a l'estat, a la mateixa via n'hi diuen autovia i s'estalvien de pagar.
Per alegrar-nos, en Mas ens diu que tenim 700 milions d'euros que ha tret de l'Estat. Sí, senyor. Tot un crac. Però fent quatre números, si ens en deuen 11.000 milions de dèficit fiscal ( espoli ) i ens en donen 700 i amb condicionants, on és el negoci? Jo no el sé veure.
Per acabar de reblar el clau, l'humorista ministra, la Salgado, diu que podem fer més diners apujant els impostos. Quins nassos!
A sobre ens hem de sentir això.
Si les coses van bé a Catalunya, doncs a repartir amb l'estat, encara que no vulguem, però cal ser solidaris, ens diuen. Ara, si les coses van malament, res, apugeu els impostos per poder tenir més ingressos i, això sí, seguiu repartint amb l'estat, només faltaria. N'hi direm solidaritat també? Sigui la que sigui l'equació, el resultat sempre és el mateix. Catalans a pagar i a sobre a sentir-se dir qualsevol rucada.
Amb tot això, el què no entenc i em deixa més perplex, és que encara hi hagi gent a Catalunya que vulgui pertànyer a aquest estat i que no en vegi les injustícies.
Potser serà hora que reclamem també nosaltres la seva solidaritat...
3 comentaris:
Arribarà el dia que tocarà dir prou. I personalment tinc la sensació que aquest dia cada cop és més a prop. La situació actual no s'aguanta per enlloc. El dèficit fiscal actual és una animalada. I aquests 700 milions que ara sembla s'han recuperat no són més que endarreriments del que tocava haver abonat el 2009. Per si això fos poc, una part important del que toca invertir en infraestructures no s'arriba a executar. N'hi ha per llogar-hi cadires. Una ruïna. Algú hauria de posar els c... damunt la taula i començar a parlar clar.
Serà que només ho veiem els de a peu???
"Els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils» (Joan Sales)
Publica un comentari a l'entrada