No sé massa perquè em ronda pel cap. Bé, sí, però no precisament perquè aquesta cançó. Possiblement perquè algun resort s'ha connectat i els anys de veure pel·lícules infumables, d'actors insuportables d'una època grisa i decadent, ha fet forat i ha lligat esdeveniments. És veritat que no hi havia massa on escollir, que només teníem dues cadenes de televisió i que els dissabtes a la tarda passaven pel·lícules a lots després dels dibuixos de torn.
A vegades eren pel·lícules de vaquers, d'altres de monges pietoses o inconformistes, també d'afeccionats al futbol o de famílies modèliques ben masclistes. Sempre decoroses però i suposo que entre aquell munt de films, a alguna la deuria escoltar i avui, treballant de nou, m'anava venint altre cop, sobretot la tornada, la resta la desconec.Podria ser per la lletra, podria ser pels records d'aquells dissabtes a la tarda mirant TV1 assegut al sofà amb l'olor d'una fària al costat i aquella claror entrant al lluminós menjador, no ho sé, però sigui com sigui, la cantarella resona al meu cap. I la veritat, pena, penita, pena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada