Havent sortit de la canal dels Isards. Avui hem anat de nou cap a Andorra, a fer el Pic de Pessons des de Grau Roig.
Ha estat una sortida molt divertida, circular. Hem pujat per la canal dels Isards i hem baixat per una pala de neu al costat del Pic d'Ensagents.
La neu no estava massa bé, tot i que n'hi havia, que és el què ens interessava. Hem trobat pujant trossos de tot; neu crosta, glaçada, pols i baixant gairebé només neu primavera.
Per la canal, que no li toca massa el sol, la neu era dura i veient que la cosa trempava, mentre el Dani anava fent voltes Maria una rere l'altra, jo he preferit calçar-me els grampons i pujar recte.
D'una banda perquè s'estrenyia a més de trempar i de l'altra perquè encara me'n refio més que dels esquís.
Gairebé a la sortida de la canal al Dani se li ha bloquejat la fixació en una de les darreres i més exposades voltes. Ha caigut uns metres però s'ha aturat bé. Després ha acabat de pujar amb els esquís a l'esquena i anar fent escaleta.
Un cop al coll ja s'ha acabat tota la dificultat de la sortida. Amb clapes de neu i clapes d'herba, el cim és cara sud, hem acabat de coronar-lo i després de ganyipar, hem anat a buscar una pala per baixar.
No ha estat una baixada gaire divertida, ja que la neu era a dalt crosta i a mesura que baixàvem s'anava tornant primavera. Al tros dels llacs hi havia força neu pols, tot i que quan hem entrat al bosc s'ha anat tornant primavera.
Ara bé, el lloc fantàstic i el dia, d'aquells genials. Un dia d'hivern fred a l'ombra però que s'està bé al sol i amb un cel sense ni un núvol. Vaja, un dia perfecte.
Dalt del cim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada