Puigmal de Llo ( 2.801 m. )

Al fons el Puigmal de Llo ( 2.801 m. )

Et lleves a les sis, perquè a les set ja heu quedat a Sallent, per allò de que no tothom viu al mateix poble. Mig adormits enfileu cap al túnel on travessar-lo va a preu d'or, tant d'anada com de tornada. Arribeu a Formigueres on sembla que hi haurà bona neu, però resulta que de neu res de res i busqueu alternatives d'allà a prop, als Angles o a on sigui, però està més pelat que el cul d'un mandril i decidiu anar a provar sort al Puigmal.
Allà hi arribeu cap a les onze i entremig d'un munt de gent que va a pistes i cotxes mal aparcats, aconseguiu fer-vos un raconet per deixar el cotxe i començar a caminar, bé, a foquejar.
El Puigmal ja veieu que està ben pelat al cim, però a mesura que us apropeu veieu que el de Llo està millor de neu. Decidiu canviar l'objectiu. Passeu pel costat d'una corrua de gent amb grampons que s'enfonsa fins als turmells i els deixeu enrere tot enfilant la pala que us menarà al coll mentre gotes de suor us davallen celles avall entelant-vos les ulleres.
Dalt del coll bufa força vent i fa fred. Us traieu els esquís i amb aquests a l'esquena acabeu de fer els últims metres i després, ja altre cop al coll, us prepareu per baixar, tot esperant, perquè mai se sap fins que no es trepitja, que la neu estigui bé per baixar i baixeu bé, però cansats i baldats.
Finalment arribeu al cotxe esbufegant ...
I si després de tot això encara teniu un somriure enganxat a la cara que us durarà ben bé una setmana, és que no teniu solució, esteu malalts de neu... com jo.