Ja fa temps em va caure a les mans un llibre inesperat. Un llibre d'Albert Benet i Clarà dit Història de Manresa, dels seus orígens al segle X. Va ser un encontre casual, després d'anar cercant informació de l'època, em van deixar aquest llibre. Un llibre referenciat a molts articles però que poc pensava que el trobaria.
Estic cercant informació d'aquesta època de Calders i dels voltants -permeteu-me la llicència de qualificar Manresa de voltants de Calders - i la resposta m'arribà amb aquest volum. Bé, i un altre que parla de Sant Fruitós a l'Alta Edat Mitjana. És una època on trobar material, si no n'ets expert, és força complicat, ja que gairebé tot es basa en documents i aquests són indestriables pels profans en la matèria.
La sort però, és trobar una anàlisi feta de manera planera com la que es troba en aquests llibres. Narrats clarament i apasionada, de fàcil comprensió i interpretació per als afeccionats.
A partir de la seva lectura he anat coneixent indrets que no sabia que existien i els he anat a visitar. Des de la Torre Ximberga a Olzinelles, passant pel Montpeità, a la Planca, el Todesind o a la Manresana. Cal dir que no sóc pas del Bages i potser per a algú d'aquí, li pot semblar trivial el què comento. Poden ser indrets habitual en el seu imaginari. Ara, a mi m'està fent descobrir indrets apassionants i amb el coneixement, arriba l'estima i a l'hora la decepció, ja que descobreixo com en som de deixats i la poca cura que tenim del nostre patrimoni. Tenim una riquesa envejable d'indrets plens d'història i els oblidem, els arraconem. Només els valorem quan els veiem amb ulls d'altres.
Quan vivia a Prada, indignat vaig descobrir que part del claustre de Sant Miquel de Cuixà era al Cloisters Museum, però veient com tractem el nostre patrimoni, com el mimem, qui sap si és millor que estigui allà cuidat que aquí fonent-se. Malgrat la ràbia que fa, allà, si més no, el valoren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada