Quant de temps li queda? Poc, molt? Qui ho sap, potser aquesta mateixa nit una glaçada la malmetrà i tot i això, malgrat que encara no som a la primavera i el seu futur és incert, ha sortit, ha decidit aparèixer. Aprofitar una pujada de les temperatures per brotar.Ella té la sort que la seva aposta no serà en va, car una foto, un retrat, l'ha immortalitzat i perdurarà llargament a la xarxa.
Passàvem per allà, tranquil·lament, amb els ulls oberts i l'esperit despert i sota el camí, al marge d'un camp, hi havia un ametller florit. Bell enmig d'un camp ple de brots tendres. I no ens n'hem pogut estar. Hem deixat a terra les bicis i ens hi hem atansat. Durant una estona hem gaudit de la seva bellesa i de la seva fragància.
I la veritat, segurament ens hem fet un regal mutu. Nosaltres aprofitant la seva presència, ella, per quedar immortalitzada. D'aquesta manera hem donat fe de la seva existència i es podrà afirmar del seu pas per aquest món, ja que només podem assegurar que hem existit si algú en pot donar fe.
Així doncs, tal dia com avui, una flor d'ametller, ha saludat els darrers raig de sol bellament i nosaltres hi érem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada