Tenia clar que parlava malament. Maltracta les vocals neutres, obvia accents greus i aguts, tremola davant les esses sordes i sonores i tot això en una entrevista de menys d'una hora i sort, perquè et fa patir. S'encalla, s'embolica, deixa en suspens... i al final mig argumenta per alleujament de l'espectador. Ara bé, prescindint de les formes, sempre em quedava allò del bon gestor, del qui encara que no sap parlar gaire bé, té el cap clar i treballa bé pel país, sent un personatge efectiu.
És veritat també que mai l'havia escoltat gaire, només de passada, als talls de les notícies on sovint reben les imatges dels partits, aquelles que davant l'enfocament de la càmera se'ls encén un llumet que els avisa perquè diguin allò més contundent o bé al Polònia, on el veig més desimbolt, més en el seu paper.
Doncs bé, en l'entrevista de la Terribas, vista a través de TV3 a la carta - l'interès em va venir gràcies als insults de socialistes a aquesta- , em queda clar que és un personatge insuls, insípid, desorientat, perdut, poc agradós i menys resolutiu del què podia pensar en principi ( si més no verbalment ). Algú que davant d'una situació compromesa, a l'hora d'afrontar explicacions, repeteix i avorreix amb arguments buits i inconnexes, marejant a l'oient, cantant bàsicament les seves excel·lències sense autocrítica, sense reflexió, només amb dades poc implicatives.
Ara bé, la Mònica - que tampoc és sant de la meva devoció - el punxa i el repta, fent que es mostri poc solvent i per això de l'atac mediàtic que rep. Ja sabem que la màquina propagandística dels socialistes és envejable, un rellotge suís, capaç d'elevar a creació adriana un plat oliós de tasca turística arran de mar i a sobre a un preu astronòmicament creatiu, sí senyor, però, traient les màscares, deixant que cadascú actui sense el paraigua del partit, surten personatges com el de la crosta, Joan Ferran, el de la mal follada, Martín López o el del quequeig, José Montilla.
Per sort, poc a poc se'ls veu el llautó.
2 comentaris:
El que repugna és que pensar que a l'administració tenim gent nomenada a dit capaç de pensar i dir coses com la que ha generat la polèmica, d'un nivell com aquest. De poc serveix l'excusa que va sortir de seguida (segur que li va escriure algú). Un paio així el fots al carrer de dret i que s'hagi de guanyar de guanyar la vida treballant com un pencaire qualsevol. És una desgràcia per a la nació que hi hagi tanta gent col·locada a l'administració amb l'únic mèrit de pertànyer a una determinada força política. La resta l'afegeixen tota aquesta colla de llepaculs que se les donen de progressistes, es carreguen la feina dels periodistes i volen reduir un mitjà públic de comunicació al pur servilisme.
El que repugna és pensar que a l'administració tenim gent nomenada a dit capaç de pensar i dir coses com la que ha generat la polèmica, d'un nivell com aquest. De poc serveix l'excusa que va sortir de seguida (segur que li va escriure algú). Un paio així el fots al carrer de dret i que s'hagi de guanyar de guanyar la vida treballant com un pencaire qualsevol. És una desgràcia per a la nació que hi hagi tanta gent col·locada a l'administració amb l'únic mèrit de pertànyer a una determinada força política. La resta l'afegeixen tota aquesta colla de llepaculs que se les donen de progressistes, es carreguen la feina dels periodistes i volen reduir un mitjà públic de comunicació al pur servilisme.
Publica un comentari a l'entrada