La Píxel esperant-me. Al davant ( segona foto ) les Penyes Altes del Moixeró i al fons el Pedraforca i el Cadí ben nevats.
Feia dies que no anava a esquiar. Dels amics, uns estan lesionats, d'altres enfeinats i així, sempre van passant els dies, i la neu... allà, esperant. Però és clar, anar sol a esquiar fa de mal fer.
Avui però, he decidit fer una escapada. Com que sabia que només hi seríem la Pixel i jo, he preferit fer una sortida d'aquelles que conec i que a més a més hi ha gent a prop. Mai se sap.
He anat a la Tossa d'Alp i si bé la sortida no té gaire res, el fet de calçar-se de nou els esquís i començar a pujar amb una neu de primera, ha estat genial.
Ben bé una hora amb la muntanya per a mi sol, primer per les pistes de la Masella, després per un tub i al final la pala - n'hi direm així per posar-li algun nom, malgrat ser poca cosa - fins al repetidor. Allà, a tocar, a cinquanta metres de la barraca de Tve, el refugi Niu de l'Àliga, d'on sortia un brunzit sord del generador, treia el nas entre la neu.
La vista és superba. 360 graus d'espectacle natural. Cadí, Pedraforca, Carabassa, Puigpedrós, Puigmal, Montserrat, Montseny i fins on la vista arribi i els noms es recordin i es coneguin.
Avui, un dia clar i poc ventat, ha estat un dia perfecte per anar a esquiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada