dilluns, 29 de març de 2010

Qualsevol dia...

Qualsevol dia, si voleu fer-vos mala sang, només cal que feu un tomb per les principals capçaleres dels diaris d'arreu i busqueu que se'n diu del vostre país. Probablement les notícies que trobareu seran d'aquest estil que he seleccionat, sense gaire dificultat, sigui dit de passada.
Avui, per exemple, surten diferents notícies que, si bé a algunes no només parlen de Catalunya, si que si les mireu de prop, veureu que ens afecten i molt. És veritat que un parell de notícies són més antigues, perdoneu-me la gosadia, però no me n'he sabut estar de posar la cirereta al pastís.
Veureu que alguns diaris no són del què en diríem de l'òrbita nacional catalana - Mayor Oreja diria de tendències terroristes evidents - i per tant, per aquells més incrèduls estatals, potser sí que en faran més cabal.
Deien avui...

A la Comissió hi treballen 2.500 traductors i la factura puja a 300 milions d’euros anuals. Al Parlament Europeu, una tercera part dels seus 6.200 treballadors són intèrprets, la qual cosa representa 167 milions en sous cada any. D’aquests, només un es dedica a traduir al català i la Comissió el farà fora aquest 31 de juliol. ( Diari Avui, 29 de març )

Las fricciones en las deliberaciones y reuniones informales mantenidas en los últimos meses se habrían centrado casi siempre en cuestiones técnicas y otros aspectos relacionados, por ejemplo, con los «símbolos nacionales», vinculados a la declaración que se hace en el preámbulo del Estatuto respecto del carácter de Cataluña como nación.( ABC, 29 de març )

... el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l'única nació és l'espanyola, segons recull la Constitució. ( Nació digital.cat, 29 de març )

El diari ABC considerava "impertinente" utilitzar el català al bàndol 'nacional' durant la Guerra Civil i manifestava que "apoyándonos en esta realidad hemos exhortado cien veces -reconocemos qué con escaso éxito- a muchos de los catalanes que viven acogidos a la fraternal hospitalidad de sus compatriotas de las demás regiones para que suspendan, por lo menos mientras viven entre nosostros, el uso descarado y provocativo de un dialecto, que en estos momentos y en la España nacional es de todo punto impertinente usar en público".
( e-notícies.cat, 29 de març )

La distribució de les llicències ha permès la irrupció de grups de comunicació espanyols, que fins ara tenien un pes petit en la televisió local del país. En conjunt aquests grups tenen una quarta part de les llicències de TDT local als Països Catalans. ( Media.cat, 26 de març )

La vaga de treballadors d'Abertis ha servit per demostrar que es pot circular amb més fluïdesa per les autopistes. ( El Punt, 29 de març )



What major film producers, including American majors, have told the government here is that they fear, in addition to the additional cost, a possible knock-on effect. “They fear that Galicia or the Basque countries, or even the Bretons or Corsica, in France, could be next,” said Joan Antoni Gonzáles, 61, who is secretary general of Catalonia’s Federation of Audiovisual Producers, which last year broke away from Spain’s national organization. ( The New York Times, 10 de març )

Per acabar, us recomano el documental "Víctimas del catalán" un pseudoreportatge esperpèntic on a través del recurs "retalla i enganxa" es munta una realitat a mida per fer un reportatge corprenedor i alarmista.
Ara bé, el problema no és dels que vivim a Catalunya, que coneixem la realitat i sabem que el castellà ni està en perill ni ho volem, ans al contrari, sinó pels de fora, que gràcies al discurs victimista i catastròfic del reportatge es poden emportar una imatge de terra inhòspita i salvatge del nostre país, on tot el què no sigui català és atacat i on hi ha una dictadura estil feixista franquista.
Moltes de les acusacions que fan, si us hi fixeu i canvieu Catalunya per Espanya i català per castellà, no s'aguantarien per enlloc si parléssim de la meseta, ho veurien com un cosa lògica i normal, però és clar, parlen des del punt de vista de territori ocupat i per tant de ciutadans de segona.
Aleshores, davant d'aquests reportatges i la mentalitat que se'n desprèn, em pregunto si no hauríem de ser allò a què ens condemnen, ja que almenys, a més de donar-els-hi la raó, tindríem un país normal i el menyspreu al qual estem acostumats, tindria una recompensa tangible.