dijous, 28 de gener de 2010

Via fora catalans, via ràpida!




A Catalunya els guanys de les concessionàries de peatges puja a més de 700 milions d'euros l'any. Mentre que el 67 % de les vies ràpides a casa nostra són de peatge, a la resta de l'Estat ho són el 20 %. A la comunitat de Madrid només el 3 % és de peatge ( Dades del 2008 )
Si mireu recorreguts, per exemple a Via Michelín, on podeu saber els quilòmetres i preus de peatges, descobrireu que anar a Sevilla - per allò de visitar el què en queda de l'Expo - des de Barcelona costa 33,45 €, els quals íntegrament es paguen fins a València, la resta, de València a Sevilla convida la casa.
Però posem per cas que voleu anar a Madrid, pel tema de la solidaritat, doncs bé, pagareu 29, 35 €, que és el què costa pràcticament arribar a Saragossa ( 24,15 € ). Ara, si hi anéssiu des de València, Còrdova, Albacete, Sevilla, Jaén, Burgos... res de res. També hi ha recorreguts que paguen gairebé simbòlicament, com és l'autopista de Salamanca, Badajoz, Saragossa...
Un curiós exercici és posar sobre la pell de brau les autopistes de peatge i les autovies i curiosament es troben, sobretot les primeres, als Països Catalans, Euskalerria, Galícia i a l'entorn de Madrid. Fora d'aquests territoris les opcions són més econòmiques, per a ells és clar. Només cal intentar desplaçar-se per dintre del territori català de manera ràpida, que aleshores serà sinònim de manera cara.
També cal dir que entre les diferents autopistes els preus difereixen força i ja suposo que heu endevinat on és que es paga més, no? Exacte, a les terres catalanes.
Després hi ha morruts que ens volen vendre la moto, com si no sabéssim quin peu calcen i ens parlen de rescatar peatges i altres històries que ni ells es creuen, però és clar, el vot és el vot i sobretot a terres hostils.
De la tasca de la Generalitat, que té l'opció de mostrar el tarannà i ho fa amb autopistes com la de Manresa tampoc en farem bandera, tot i que mal per mal, prefereixo que els diners es quedin aquí que pagar les autovies d'Ebre enllà, que dol més.
Per tant, ja tenim un altre motiu per cantar allò d'adéu Espanya, adéu.