Les nits de reis

Fa anys, potser 20, la nit de reis es llevà amb una sorpresa. Feia temps que ja sabíem això dels reis, que no vénen d'orient sinó de més aprop, però sorprenentment, a casa passaren de nou. El dia es llevà amb un present a la porta d'entrada.
Ningú no sabia d'on venia, ningú no l'havia fet. Ja havíem deixat enrera la il·lusió d'esperar aquella nit amb ulls d'infant i altre cop, ens il·lusionàrem davant d'aquell misteri. El paper ho deia ben clar, el nom es llegia perfectament. Algú havia fet de rei i el millor, no sabíem qui era. Fins i tot vàrem tardar uns quants dies a esbrinar-ho.
Fou un detall sense gaire valor econòmic, quelcom embolicat amb un significat especial. Res de comprat, res d'adquirit mecànicament, una cosa feta per despertar de nou la il·lusió. Un any un pastís, un altre un test amb un pi, un altre unes pedres pintades i així petits detalls que et feien tornar a esperar aquella nit amb alegria.
Amb els anys, aquella iniciativa individual, aquest regal fet sense esperar res a canvi, s'ha anat escampant i ara, la nit de reis, correm per no topar-nos amb d'altres reis, companys i amics que volen oferir un detall, una il·lusió. Sembla però que tothom ho té clar, el detall poc importa, el joc de fer de rei és el què atrau i reservar una estona aquests dies per pensar amb els companys és el què val. Ara, per sort no tothom hi participa, cadascú mostra l'afecte com sap, només faltaria.
Aquesta nit però, les cases resten obertes, algunes amb moscatell i torrons, d'altres parades per a un àpat suculent i el què va començar com l'estirabot d'un, potser una broma d'adolescent, s'ha convertit en una tradició entranyable, fent que les anades i vingudes sovintegin a la nit.
Enguany tornarem a esperar de nou amb il·lusió aquesta nit, la nit dels reis de debò i l'endemà, ja ho comentarem.