Arriba en Martí

Allà la llunyania una silueta destaca, un personatge s'intueix. Apropant-nos lentament, notem una ràfega d'aire, massa càlida per aquestes dates, que li aparta el serrell, tot deixant al descobert una cara mal afaitada sota un front arrufat.
Enxiquint els ulls, amb un mig somriure mal dissimulat, comença a mirar arreu desafiant. És l'hora de saltar a l'arena. És l'hora d'actuar. La recambra la té plena d'intencions, les articulacions llestes per a l'embat. Poc li costa, és dels més ràpids, a més dels més fins, i ho sap.
Molt confiat, segur com és, feia temps que esperava aquest moment. Està avesat al combat, és especialista en el cara a cara, domina l'art de l'oratòria, mestratge de la maièutica.
Però compte, bo com el que més, quan cal és crític de mena, sarcàstic sense pal·liatius, creixent a cada enfrontament. És un soldat aprenent, cerca els mots allà on cal, busca el vocable adequat, la paraula escaient i com una daga gelada, com una maça pètria, la deixa caure sense pors, sabedor que parla a consciència. Sabedor que quan parla, si parla, és difícil de rebatre.
No espereu grans missatges, no espereu llargues lletanies. És estalviador de mena, no malgasta en perífrasis, sap el valor de cada mot i l'empra amb criteri, el temps cal gestionar.
Ai dels adversaris mediocres, ai dels contrincants sense conviccions. Sobre ells caurà un os dur de rosegar, un personatge singular.
A partir d'ara, a Castellar, tothom hi guanyarà, car algú assenyat, concís i calmat, fa entrada a l'escena política i aviat els seus mots ressonaran al temple popular.
Vàrem començar amb el Rafa, ara seguim amb el Martí, potser aviat, serà un temple sense mediocritat.