Doncs potser sí, que de vegades els ocells fan cagarades. I es veu que aquest cop, l'ocell gros, li diu a l'ocell xic, m'estàs fent pujar la mosca al nas, i això que parlant d'ocells i mosques hauria de ser bo pel primer, en aquest cas, potser no és bo ni per aquest. De la mosca no en parlem que sempre emprenya sinó la caces i de l'ocell xic això, és xic però si pot treu pit i ens tocarà l'abús.
Com, plomes escaldades? Tard o d'hora s'haurà de pagar penyora i ves que no la paguem nosaltres malgrat que estiguem amb l'ocell gros, però ja se sap, de vegades els ocells fan cagarades i els catalans som sempre allà baix, mirant cap al cel
I parlant de volar, l'ocell ho té fàcil però nosaltres no gaire. Ara gestionarem les latrines del Prat, l'embolica maletes, el fil musical i potser fins i tot la màquina de cafès. Visca la gestió compartida, visca l'estat.
I per si fos poc, també ens cedeixen rodalies. Ara, fem matemàtiques! Si a un tren li treus l'estació, les vies i el tren, què et queda? La gent emprenyada perquè va tard, les factures de l'electricitat i un president ben content, sí senyor. Lloem la catalana-gestió.
Que en som de babaus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada