L'altre dia vaig tornar a sentir en Cabrel després de molt de temps i de nou em vingué al cap una cançó seva, de les que més m'agradà. Segurament ara tornarà a estar de moda, si més no ja es comença a escoltar pel Parlament...
Us en deixo la traducció al català i l'enllaç d'aquesta amb imatges...
A gaudir-ne!
En el temps que porto esperant en aquesta habitació negra
Sento com es diverteixen i com canten
Al final del corredor
Algú ha tocat el forrellat
I m'he capbussat cap al gran dia
He vist les fanfàrries, les tanques
I la gent al voltant
Al primer moment he cregut
que només calia defensar-se,
però aquesta plaça sense sortida,
començo a comprendre.
L'han tancat darrere meu
tenen por de que reculi,
al final ens les tindrem
amb aquest ballarí ridícul.
És que és seriós aquest món?
És que és seriós aquest món?
Andalusia, ja me'n recordo.
Aquells prats vorejats de cactus,
no tremolaré davant
d'aquest pallasso, d'aquest escanyolit!
L'atraparé, a ell i al seu barret
els faré girar com un sol.
Aquesta nit la dona del torero
dormirà sobre les seves dues orelles.
És que és seriós aquest món?
És que és seriós aquest món?
Ja he perseguit fantasmes d'aquests
fins fregar les seves ballarines,
m'han colpejat fort al meu coll
perquè m'inclini.
D'on surten aquests acròbates
amb els seus vestits de paper?
Mai he après a barallar-me
amb nines.
Sentir la sorra sota el meu cap,
és de bojos que això pugui agradar.
He pregat perquè tot s'acabés,
Andalusia, ja me'n recordo.
Els sento riure mentre agonitzo,
els veig ballar mentre jo moro,
no em pensava que algú es pogués divertir
tant al voltant d'una tomba.
És que és seriós aquest món?
És que és seriós aquest món?
Sí, sí home, home,
balla, balla.
Cal ballar de nou,
I en matarem d'altres
Altres vides, altres braus
i matarem altres
Vinga, vinga a ballar ...
I matarem altres
I com deia aquell
Si el toreig és art, els escorxadors són els seus museus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada