Perdent els orígens

 L'octubre de l'any passat Estat Islàmic va destruir l'arc de triomf de Palmira. Molta gent, mirant a la televisió o escoltant la ràdio, es va entristir i va sentir aquella pèrdua com a pròpia. Un bocí d'història ens havia estat arrabassat per uns fanàtics i molts s'enfadaven i maleïen aquells salvatges perquè eliminaven proves del nostre passat.
Més aprop, tenim indrets que també han estat mutilats. Un d'ells és el claustre de Sant Miquel de Cuixà. Només en queda la meitat, el que manca està al museu dels claustres de Nova York. En aquest cas el van comprar i de nou, la gent, quan se n'assabenta, maleeix i s'ofèn d'aquesta pèrdua i titlla els americans d'oportunistes.
Ara bé, només cal voltar un xic pel país i ens adonarem que si bé ens ofenem quan perdem restes històriques i clamem perquè hi ha qui les compra i se les emporta, tenim a tocar una gran riquesa arqueològica que no es protegeix, ans al contrari, s'obvia i es deteriora poc a poc sense que hi parem atenció. Masies, torres, muralles, castells, cases... i un fotimer d'indrets de gran valor van desapareixent perquè sota el pretext que en tenim força i no tenim prou recursos econòmics per restaurar-los, no els cuidem i poc a poc, anem perdent patrimoni i de retruc, història.
Ahir vàrem anar passejant fins a Olzinelles. És una antiga casa de pagès i a tocar hi ha una església força antiga. De fet, hi ha textos que en parlen, segurament no és el que en queda, però és el seu origen, del segle XI. Ara bé, es troba, com la masia, una preciosa casa de pagès amb grans detalls d'arquitectura rural, en clar procés de desaparició, a punt d'esfondrar-se tot.
D'aquí uns anys, quan estudiem els orígens del Bages i perquè no de Catalunya, parlarem de tal lloc o tal altre que varen existir i segurament obviarem que no vàrem saber protegir-los i ens serà més fàcil culpar a d'altres per la pèrdua de la nostra riquesa, incapaços de protegir el nostre llegat, que assumir responsabilitats. I ja ho diuen, qui perd els orígens, perd la identitat.