dijous, 19 de maig de 2016

Corren les motos

Aquest cap de setmana vaig sortir a córrer per Calders. Vaig anar cap al Canadell, a tocar del circuit. Ara torna a funcionar i els matins, bull d'activitat. De fet, el xivarri que fan les motos que hi corren, que no tenen res a veure amb aquelles motos asmàtiques que van passejar-se per allà el dia de la prova sonora, se sent des de les diferents cases de pagès que hi ha al voltant -el recorregut que feia passava per gairebé totes-. És un so com de mosca collonera que et persegueix i se't fot al cap, atabalant-te.
Deien, els favorables a concedir la llicència al Canadell, que una de les virtuts del circuit seria que havent-hi un espai on esbravar-se i cremar benzina, els motoristes no anirien pels corriols. Ja tindrien el seu espai. Això ho deien uns. Uns altres, els que van anar a la reunió informativa que es va fer a Calders per parlar del circuit, poca cosa digueren, entre mofar-se dels que pensaven diferent, increpar i cridar. El cert però, és que qualsevol cap de setmana, si volteu per Calders, és molt probable que si aneu per corriols i senders us hagueu d'apartar per deixar passar alguna moto. Prova d'això són les pedres ennegrides de qualsevol recorregut, per exemple el corriol del Pou de Glaç.
Per a mi, que potser em faltaria haver mamat de xic les motos per poder-me posar al seu lloc, se'm fa difícil creure que aquests personatges que van en moto per corriols, trinxant el sòl, contaminant de diferents maneres, envaint l'espai dels demés i el repòs de tothom o aquells altres que quan la pista s'eixampla donen gas a fons i derrapen o bé ignoren uns senyals de trànsit clars, estimen el territori. Potser és perquè jo entenc l'estima com quelcom de diferent, més relacionat amb la protecció, la cura, el respecte i el coneixement. No sóc dels que pensa que tenim un territori per aprofitar-nos-en, ans el contrari, crec que podem gaudir d'un territori si el mimem, el respectem, el cuidem i per tant, la nostra missió, és tenir cura d'aquest per poder-ne gaudir.