Un bon lloc per treballar

 L'altre dia, després de la festa de la ZER, trinxat, vaig tornar a l'escola per deixar trastos. Havia desmarcat el camí i portava material a l'escola. Aquesta estava ben desendreçada. La pluja havia fet que totes les activitats dels xics es fessin a dins i per tant, tots els mobles de l'escola havien estat apartats per donar cabuda a tothom. El caos era enorme, però un silenci tranquil dominava tot l'espai. De fet, fins i tot en aquell caos, en aquell desordre, vaig corroborar que l'escola m'agrada. No és un espai com els altres. És agradable. Et sents com a casa i et ve de gust quedar-t'hi i crec que als infants també. La prova és que molts vénen abans i marxen més tard de les hores marcades.
Al matí, que vaig fer l'itinerari per Mura, també vaig tenir aquesta sensació plaent. De gaudi de l'espai. De l'entorn. Perquè l'entorn de Mura és molt agradable, assossega. Transmet una pau encomanadissa. La verdor dels seus turons i el silenci només trencat pel so de la piuladissa dels ocells o bé del vent, m'atrau.
I avui, al migdia, he voltat un xic per Mura, pel poble. Pels seus carrers costeruts empedrats. Sentint el silenci, la pau i m'he adonat que el conjunt m'agrada. Que el paquet em convenç. Escola, poble i entorn. Alguns diuen que la carretera per arribar-hi és empipadora. Que tot molt bé però que tants revolts els fan repensar de venir a Mura, però per a mi, malgrat una carretera sinuosa de la que ara ja sí que gaudeixo -he tardat un xic a acostumar-me-, treballar a Mura m'omple amb tot allò que em pot omplir. Perquè m'hi sento bé, a gust i en pau.