dimarts, 31 de maig de 2016

En pell pròpia

Fa temps que tenim un hort a l'escola. Anys, diria. Abans però, era ben lluny. Bé, potser no tant, però prou com perquè per anar-hi calgués un xic de previsió. A més, en no tenir-lo a tocar, com ara que el veiem, els progressos i les necessitats d'aquest passaven desapercebuts. Ara podem treballar sota demanda.
L'altre dia, veient que les faveres ja gairebé no tenien tavelles i que s'anaven omplint d'herbes, vàrem començar a arrencar-les i a netejar l'espai. Sota aquestes creixen les patateres.
Vàrem estar un parell d'hores feinejant a l'hort. Traient les faveres, netejant d'herbes, pelant les faves per deixar la grana per fer-les servir de llavor l'any vinent, regant i altres petites feines per tenir l'hort ben cuidat. La feina és dura, feixuga però agraïda, perquè es veuen els resultats, o això em pensava perquè al cap d'una estona, una nena, em digué:
- Això de ser pagès, és molt dur. Em sembla que no ho seré mai.
Un altre nen, a tocar meu m'ensenyà somrient una gota de suor que li regalimava nas avall. Content i orgullós em va parlar de la feinada feta. 
I en sentir aquesta nena i l'altre nen, a més de veure els companys com feinejaven, vaig pensar que estava bé. Que estava molt bé, perquè aquests, havien experimentat en pell pròpia la feina de pagès i segur que a partir d'ara, possiblement, valorarien de manera diferent la feina del pagès. Potser no al moment, però segur que se'n recordarien.
Treballar d'aquesta manera, d'una manera vivencial, dinàmica, participativa, no és nou, ja durant la República es treballava d'aquesta manera experimental, propera i significativa. Era el quotidià, allò que amb el cop d'Estat es va acabar, perquè ja a la República tenien clar que volien uns infants crítics, uns infants que experimentessin i descobrissin els coneixements, que visquessin l'educació, que sentissin.
Ara aquell esperit renovador d'anys enrere, amb ganes de fer de l'educació el motor de canvi de la societat, i sobretot ara que volem construir un país nou, s'està estenent i sorgeixen iniciatives, com Escola 21, per tal de sacsejar l'educació i donar-li el protagonisme, l'empenta i la força que necessita i es mereix, per poder tenir un futur millor.