TV3 al punt de mira. Sí, sí!

És indignant. Avui, en sentir la notícia que l'Estat retallaria TV3, el cor m'ha fet un salt. M'ha sorprès i corprès. D'arguments en contra de mantenir els canals de la televisió de Catalunya, algun. Pocs. Sobretot tècnics, diuen, dirigits a afavorir la implantació d'empreses de telefonia. A favor de mantenir tots els canals però, molts.  Ja fa temps que hi van al darrere, durant un temps esgrimien motius econòmics, però en no sortir-se'n, n'han cercat d'altres.
Ara bé, de motius, nosaltres, en tenim una corrua llarga. Tants, com calgui. Per exemple, per llibertat. Sí. Podria semblar estrany, però és així. Televisió de Catalunya és una de les poques emissores que garanteix la diversitat d'oferta en català i en tots els àmbits. Desapareixent aquesta oferta desapareix una bona part del dret a decidir. Del dret a escollir més televisió en català, no només de llengua sinó de manufactura, pensament i qualitat.
Per dignitat també. Perquè no pot ser que estiguem a les mans d'un Estat que decideix sense tenir en compte els afectats, fent valdre una majoria demogràfica o unes justificacions d'una Europa llunyana, per esclafar la diferència, la minoria que fa nosa.
Per justícia. Perquè el poble català és qui ha de decidir quina televisió vol i quina no, sense ingerències externes, sense haver de justificar-se. Sense imposicions forçoses. Regulant-se ell mateix sobre el que vol i amb què està decidit a invertir els seus diners.
Per sentit comú. Perquè minvar l'oferta en català equival a minvar el contacte amb la llengua a aquells que s'aproximen al món de l'audiovisual i de retruc és negar el dret a viure una realitat pròpia tot creant-ne una d'artificial i aliena.
Cada partit polític té uns objectius polítics. Uns ho diuen clar. Independència. Natura. Drets socials. D'altres, rere uns mots demagògics i unes idees teòricament humanistes, amaguen uns interessos vergonyosos, com és anihilar la diferència. Anihilar un poble molest i per això ataquen amb tot el que tenen per reduir la seva fortalesa econòmica, legislant de manera que es creï una dependència cada cop major, creant conflictivitat en diversos camps: llengua, escola... i ofegant totes les iniciatives legislatives pròpies del país tot recentralitzant.
Amb aquest Estat, tenim els dies comptats. Val més marxar i ràpid o només serem un record dolç i llunyà.
El 9N, sí i sí!