Un altre any. Bon any 2014!!!

Hi ha qui em diu que en aquest bloc gairebé sempre parlo del passat. Miro enrere i faig balanç. Segurament és així, de tant en tant m'agrada obrir els calaixos de la memòria i recordar experiències viscudes, a més de fer càbales de futur o narracions de present. Remenar els calaixos i veure què en surt i sobretot en èpoques especials, com ara, al canvi d'any, m'és un repte llaminer. M'agrada veure com han canviat les coses i alhora, situant-me en aquell moment, recordar les expectatives que en teníem i veure si s'han acomplert o no. Trobo que és un exercici força divertit i que a més serveix per no oblidar certes històries que trobo entranyables.
Per exemple, fa anys, un mestre molt jove, quan fèiem BUP, això del Batxillerat és d'ara i "d'antes", ens començà a donar una matèria del futur. Quelcom que ens canviaria la vida, segons ell. Un nou llenguatge: El Basic. Durant un curs ens va ensenyar el diferent vocabulari per programar un ordinador i al final vàrem arribar, això sí amb una alegria indescriptible, a aconseguir que a la pantalla de l'ordinador es repetís infinitament "Sóc el Sergi" i poc més. Cap utilitat real, però veure que l'ordinador responia a desenes d'instruccions amb quelcom més que una ratlla pampalluguejant, fou quelcom més que màgic. L'any següent, sinó el mateix, deixàrem l'assignatura perquè el senyor Windows havia creat un entorn més senzill. El mestre també plegà, ja que anà a treballar a Logic Control de programador.
També recordo l'època en que als matins ens llevàvem amb olor de xocolata desfeta i música sonant del vinil. Més endavant faríem servir aquell fantàstic progrés que permetria que la música no es malmetés, el casset, sempre acompanyat d'un boli Bic per si de cas.
De records molts. Per exemple els viatges en cotxe. Més de deu persones en un sis-cents i sense lligar. Un pecat avui dia. Segurament si algú ho fes ara, com anar amb moto sense casc, tothom li giraria l'esquena però abans, era el pa de cada dia. A més a més el cotxe era tan senzill que tenia poc menys que quatre botons, així com quatre marxes. De telèfons pocs. A casa el fix i compte a fer-lo servir, que era per les urgències, com quan es trucava al metge perquè visités al malalt. Es veu que els matins els passava visitant els malalts a casa i sovint, la solució a qualsevol malaltia passava per una punxada. Ara poques vegades es rep una punxada.
Altres coses que han canviat molt amb el temps és la televisió. Només dos canals, la 1 i la 2, però que se n'hi deia l'UHF. Vaig enganxar una època que encara hi havia a casa dels avis la tele en blanc i negre, a casa no i per això, a la nit, no massa tard, podíem gaudir de la carta d'ajust. Una imatge cromàtica que al so d'un xiulet tancava la programació., això sí, després de l'himne d'Espanya amb una bandera onejant al fons. En aquesta tele, quan veies un coet que s'enlairava i et passaven imatges de l'interior, si bé aleshores la tecnologia que es veia al taulell semblava màgica, com a les primeres pel·lícules de l'agent 007, amb perspectiva ara sembla estrany que es pogués enlairar, anant amb botons gegants, rosques barroeres, clavilles a desenes o rellotges d'agulles per guiar la nau. Més endavant es pogué enregistrar allò que es veia a la tele amb un aparell VHS, com la càmera que es feia servir per gravar a les festes, una càmera gegant, sinó no hi cabria la cinta i que deixava esllomat al càmera.
Moltes coses han canviat i quan miro enrere sembla que han passat centenars d'anys però el més gros és que només n'han passat quaranta i pocs i el món ha canviat moltíssim. Coses que semblaven increïbles ara són quotidianes i sembla que no hi ha límits.
Ara que comencem un nou any es fa difícil pensar com estarem d'aquí uns anys, tecnològicament parlant, tot i que a nivell de país, segurament, alguna cosa haurà canviat. Sigui com sigui, que aquest any que comença, sigui dels que deixen petja.