dimarts, 21 de gener de 2014

Fins quan l'església!

Entenc les declaracions que fan els dirigents de l'església. Entenc el posicionament que prenen en temes com l'avortament, els matrimonis del mateix sexe o fins i tot la defensa del celibat i el paper de la dona dins de l'església. I tant. És lògic i coherent.
A ningú hauria d'escandalitzar les declaracions del proper cardenal espanyol sobre els matrimonis homosexuals. Són de catàleg. Segueix un guió escrit i no se'l salta.
Tampoc em costa de creure, que no vol dir que hi estigui d'acord i no ho trobi abominable, els afers de pederàstia dins l'església. Els trobo punibles, menyspreables i indignants, per no dir altres mots més gruixuts, però no m'acaben d'estranyar. També els veig com quelcom que va lligat amb aquelles persones que tanquen la porta, no de tots, és clar, però de molts que s'aïllen del món afectiu dels seus semblants sota el pretext d'un amor superior però intangible. Estrany! Molt estrany! Aquesta manca d'afecte d'un ésser proper, del qual tots estem necessitats com del contacte pròxim, alguns el busquen per camins directes i raonables, com monges amb mal de panxa que acaben sent mares o capellans amb serventes estimades. D'altres però, trastornats i malalts, han trobat un camp ample per explorar dins d'aquest secretisme de la institució, i cerquen en la candidesa i la innocència del feble allò que els manca i segurament els ha mancat d'infants, possible gràcies a l'opacitat i manca de personal de l'església, una oportunitat que se'ls ofereix, així com protecció.
Tampoc entenc, també és cert, que un personatge com el Papa d'ara, tingui un discurs coherent, serè i respectuós amb la diversitat com mai abans s'havia escoltat. Això sí, sobre la mateixa riquesa de sempre, mots agradosos sense gaire mostres de canvis reals.
És difícil d'entendre aquesta església, si més no si no ens basem en la seva fam i ambició de poder des de temps immemorials. És una institució pútrida, construïda a base de mentides, robatoris, assassinats i traïcions mai confessats i purgats, i el fet de que hi hagi alguns personatges nobles, lloables i referents dins de les seves files, no dóna valor a una institució que a dia d'avui hauria de desaparèixer per tot el que ha fet, per tot el que fa i representa i només hauria de restar com alguna ONG que seguís les tasques d'alguns dels seus membres, però sense tota la motxilla de favors que ha de tornar, així com tot el passat obscur i diabòlic que té per amagar.
Dins l'església hi ha gent bona, fantàstica, com arreu, però la institució, l'ens, l'edifici és depravat i caldria fer foc nou i potser, tornaria a ser atractiva per aquells l'estimen, que necessiten que els enganyin per no témer al futur o bé per sentir-se especials.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

si perds la fe pots fer com jo i passar-te al pastafarisme ^^

Sergi ha dit...

Sí i al rastafarisme...